Camarón. La leyenda del tiempo
El dissabte 7 de novembre, a les 9 del vespre es presenta al Teatre Principal l’espectacle Camaron. La leyenda del tiempo, centrat en els temes del disc original de Camaron de la Isla, amb nous arranjaments i amb l’al·licient afegit d’algunes peces inèdites creades per a l’ocasió.
Veu: Duquende
Producció, direcció musical i guitarra: Chicuelo
Saxo i Flauta: Gorka Benítez
Baix: Josep Pérez Cucurella
Arranjaments i teclats: Juan Vicente Abardonado
Bateria: David Gómez
L’obra
L’any 1979 la publicació d’un disc va posar cap per avall l’univers flamenc. El Camarón de la Isla es convertia en Camarón i el seu nou projecte, La leyenda del tiempo, tocava el voraviu de la lletraferida flamencologia i expandia el seu art és enllà dels límits permesos. Expliquen que els gitanos vells anaven a les botigues a tornar el disc dient que aquest no era Camarón.Tradició i transgressió viatjaven plegats amb el permís de Federico García Lorca, el millor lletrista que ha donat mai la ‘jondura’, i la percepció visionària del productor Ricardo Pachón. Un treball que va obrir nous horitzons al flamenc i l’acostava al rock, al jazz ia les tradicions orientals. S’establia un abans i un després en la història d’una cultura ancestral i naixia un disc que molts an qualifi cat el “Sgt. Peppers” del flamenc.
Ara fa trenta anys d’aquell terrabastall, els mateixos que compleix el Taller de Músics, la coincidència d’aquest trentè aniversari no podia ésser més oportuna.
Presentació de “La leyenda del tiempo. 30 anys després” al Festival de Perelada:
Camarón, La Leyenda del Tiempo, 30 anys després from Taller de Músics on Vimeo.
Els intèrprets:
|
Durant molt de temps ha estat considerat com un dels millors successors de Camarón. De fet, va ser el mític cantaor qui li va donar l’alternativa convidant-lo a cantar quan Duquende només tenia nou anys, acompanyat pel propi Camarón a la guitarra. Entre els seus grans mèrits és el fet d’haver estat el primer cantaor convidat a donar un recital al Teatre dels Camps Elisis de París (1995). Ha col.laborat amb artistes com Tomatito, Manzanita, Juan Carmona, Juan Manuel Cañizares, Juan Habichuela, Moraíto Chico, Vicente Amigo. |
|
Juan Gómez “Chicuelo” és un dels guitarristes més rellevants del panorama actual del flamenc i un dels compositors més interessants de les últimes generacions. Ha dirigit les produccions artístiques de Siento i Oscuriá de Ginesa Ortega, Suena Flamenco i Zaguán de Miguel Poveda i Mi forma de vivir de Duquende i ha gravat amb Tomatito, Duquende, Mayte Martín, Serrat, “La Vargas Blues Band” i Antonio Carmona. És guitarrista habitual de Miguel Poveda i Duquende amb els que ha realitzat nombroses gires per Europa, Japón i USA. |
|
|
Saxofonista i flautista nascut a Bilbao. Si bé els primers instruments que va tocar van ser del folklore d’Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica en el Conservatori de Bilbao, al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Professional de Badalona, i posteriorment va obtenir una beca que li va permetre estudiar a Nova York durant tres anys amb professors de la talla de Dave Kikoski, Billy Hart, Jim Hall, Barry Harris i Cecil Bridgewater entre d’altres. Des de fa diversos anys, és un dels saxofonistes més sol·licitats a Espanya. |
|
Cursa estudis al Taller de Músics de Barcelona amb mestres com Lluís Vidal, i Zé Eduardo, José Luis Gámez, Guillermo Prats i Lluís Vergés. El seu caràcter eclèctic l’ha fet submergir-se en diferents àmbits musicals i profunditzar en estils com el jazz, el flamenc o la música afro-cubana. Col·labora amb músics i grups de la talla de Bebo Valdés, Sean Levitt, David Gómez, Vicenç Solsona, Juan “Habichuela”, Enrique Morente, Orquesta Sinfónica de Córdoba, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, La Barbería del Sur, Miguel Poveda, Jorge Pardo, Joan Manel Serrat, i amb el guitarrista Vicente Amigo, entre d’altres. |
|
|
Juan Vicente Abardonado, va començar a interessar-se per la música als sis anys i va realitzar unes gravacions com a percusionista, als vuit anys deixa la percusió per començar a estudiar piano fent les seves primeres gravacions com arreglista i pianista. Als 15 anys entra al Conservatori Nacional de Música de Perpignan per aprofondir els seus coneixements musicals i aviat és sol·licitat per participar en projectes amb l’Orquestra Simfònica de Languedoc Roussillon. Sense oblidar els seus orígens, Juan Vicente comença a experimentar noves formes de tocar el piano flamenc, donant-li una tècnica clàssica, un swing jazz amb regust llatí. |
|
Comença a tocar la bateria al 1989 a Granada, ciutat on viu. S’integra en grups locals de salsa i música brasilera i manté els seus primers contactes amb el jazz. Al 1993 es trasllada a Barcelona prenent contacte amb els músics i l’escena barcelonina. Actualment forma part de diverses formacions: The Funklab, Big Acoustic Band, Mikel Andueza Superquintet, Gary Willis Trio, Delta Power Trio, Triphasic (amb Gary Willis i Llibert Fortuny)… Durant aquest temps ha col·laborat amb músics com Perico Sambeat, Horacio Fumero, Chano Domínguez, Luis Salinas, Iñaki Salvador, Albert Bover, Miguel Poveda, Jabier Muguruza, Chicuelo… |
|
Bibliografia:
LENCERO, CARLOS. Sobre Camarón la leyenda del cantaor. Ed. Alba, 2004
FERNÁNDEZ ZAURÍN, LUIS. Camarón, biografi a de un mito. Ed. RBA, 2005
PÉREZ DE HINOJOSA, FRANCISCO. Camarón el tiempo dió la razón. Ed. Carena, 2005
La Biblioteca disposa del següent fons per agafar en préstec en relació a l’espectacle i els seus intèrprets:
El llibre Camarón de la Isla 1969-1992 entre tradición y evolución (Mercedes García Plata).
Els CDs Por Camarón (Camarón de la Isla), La Leyenda del tiempo (Camarón de la Isla), Cante i orquestra (Miguel Poveda, Joan Albert Amargós, Chicuelo, amb la Simfonietta Portaferrada i la Tangencial Taller de Músics), Les Jams del Seminari (Seminari Internacional de jazz del Taller de Músics), i Gorka Benítez Trio (Gorka Benítez Trio)
Biblioteca Joan Oliva i Milà.





