Ildefonso Falcones. La reina descalza

Ildefonso Falcones, casat i pare de quatre fills, és advocat i exerceix a Barcelona. L’església del mar, la seva primera novel·la, es va convertir en un fenomen editorial mundial sense precedents: va ser publicada en 43 països i es van vendre més de cinc milions d’exemplars. A més va rebre diversos premis, entre ells l’Euskadi de Plata 2006 a la millor novel·la en llengua castellana, el premi Qué Leer al millor llibre en espanyol de l’any 2006, el premi Fundació José Manuel Lara a la novel·la més venuda el 2006, el prestigiós guardó italià Giovanni Boccaccio 2007 al millor autor estranger i el premi Fulbert de Chartres 2009.

La seva segona novel·la, La mà de Fàtima, ha estat guardonada amb el premi Roma 2010.

Ara, després de quatre anys de silenci i d’haver venut més de set milions d’exemplars dels seus anteriors llibres, amb La reina descalza, la nova i esperada novel·la, Ildefonso Falcones ens fa viatjar a l’Espanya del segle XVIII, una època tenyida pels prejudicis i la intolerància, acompanyats de Caridad, una ex esclava negra, i Milagros una jove gitana, dues dones molt diferents, però que acabaran creuant seus camins i establint una estreta relació d’amistat que s’enfrontarà a múltiples obstacles i patirà tota mena d’alts i baixos. en una història d’amistat, passions, traïcions, injustícies i venjances.

Caridad, Cachita, és una esclava negra portada de Cuba que ha aconseguit la llibertat per la mort del seu amo durant la travessia. Enrere ha deixat un passat esclau a la llunyana Cuba i el fill al que mai tornarà a veure. Però la llibertat no provocarà un canvi positiu en la seva vida, sinó que la deixarà sola i desemparada a la ciutat de Sevilla, enyorant la seva família i comprovant com els abusos i humiliacions que havia sofert pels homes quan era esclava, continuaran ara tot haver obtingut la llibertat.

El gener de 1748, mentre passeja pels carrers de Sevilla sense un lloc on aixoplugar-se, es creua en el seu camí Milagros Carmona, una jove gitana de Triana per les venes de la qual corre la sang de la rebel·lia i l’art dels de la seva raça.

D’aquesta manera, providencialment, Caridad quedarà sota la cura de Melcior Vega, un gitano brivall i desafiant, que ha aconseguit sobreviure a les galeres i que intenta inculcar l’orgull de raça en la seva néta Milagros.

La família es dedica al contraban de tabac i a dir la bonaventura, i Milagros ha crescut seguint l’exemple del seu avi i els consells de la seva mare sobre la seva raça: “Els gitanos sempre hem estat lliures. Tots els reis i prínceps de tots els llocs del món han pretès doblegar-nos i mai ho han aconseguit. Mai podran amb la nostra raça, som millors que tots ells, més intel·ligents. Necessitem poc. Res ni ningú ens lliga. No ens importa el risc”. És així com strong> Milagros forjarà un caràcter indomable que es rebel·larà no només contre les circumstàncies socials, sinó també contra les regles, tradicions i costums de la seva raça gitana.

A totes dues els apassiona la música i el ball i, entre zarabandas i fandangos, la gitana confessa a la seva nova amiga el seu amor pel jove i arrogant Pedro García, de qui la separen antics odis entre ambdues famílies. Obligada a comprometre’s amb algú a qui no estima, s’oposarà a la decisió dels seus pares submergint-se en un infern amb desastroses conseqüències tant per a ella com per a la seva família.

Per la seva banda, Caridad s’esforça per fer callar el sentiment que està naixent en el seu cor cap a Melcior Vega, l’avi de Milagros, un home seductor i ferm defensor de l’honor i la lleialtat envers els seus.

Aquesta relació de confiança, complicitat i respecte entre Cachita i Milagros, es veurà truncada el 31 de juliol de 1749, quan el bisbe d’Oviedo i president del Consell de Castella juntament amb el marquès de la Ensenada, organitzen una batuda contra els gitanos de tot Espanya, enviant les tropes reals a totes les ciutats on tenien constància que vivien gitanos i empresonant a al voltant de 12.000 homes, dones i nens als que qualificaven com gent infame i nociva.

Des d’aquest moment els camins de les dues protagonistes se separen, tot i que el destí tornarà a unir-les en un Madrid ple de teatres i bullici de gitanos, on conflueixen contrabandistes i còmics, nobles i vilans. Un Madrid que es rendeix a la passió que emana de les veus i balls d’aquesta raça de prínceps descalços.

A Madrid, a diferència de Sevilla, no estaven prohibides les comèdies i els seus habitants acudien diàriament als teatres no només per veure les representacions sinó principalment a les tonadilleres, que enriquien el espectacle amb la seva interacció amb el públic, convertint “l’enginy, la desimboltura, la ironia i, per descomptat, la sensualitat en mèrits tan importants com la veu o el donaire en el ball”.

Aquesta és la base argumental d’una novel·la que ens situa en un interessant període històric i que ens acosta a les desgràcies i injustícies sofertes per un poble gitano que estava situat en el punt de mira del Marquès de la Ensenada, que tenia com a únic objectiu l’extinció de la raça. L’autor aconsegueix descriure amb detall el dia a dia d’aquest peculiar poble que, a diferència d’altres comunitats perseguides al llarg dels temps, va ser capaç de “resistir i sortejar les dificultats, gairebé jugant, burlant-se de les autoritats i dels seus constants esforços per reprimir-los”.

Ildefonso Falcones aconsegueix descriure amb tot luxe de detalls el context històric i social en què es desenvolupa la trama, sense avorrir ni frenar el ritme de la novel·la. En conjunt la novel·la ens farà gaudir amb uns personatges que encarnen el millor i el pitjor de la naturalesa humana i ens mantindran amb el cor en suspens mentre assistim a tot un seguit de episodis presidits per la intolerància, l’odi i els prejudicis, mentre els seus protagonistes intenten tirar endavant moguts per un caràcter altiu i orgullós que se sobreposa a l’adversitat i davant del qual “no havia fuet al món que pogués doblegar-lo“.

La reina descalza, és un text coral amb multitud de rics personatges, tot i que té dos protagonistes com a fil conductor. Una retrat històric amb descripcions de tot tipus, tant en detalls d’època com en usos i formes de vida, que li ha costat al seu autor tres anys d’intensa recerca i investigació.