La casa alemana. Annette Hess
La novetat d’aquest mes d’abril és el primer llibre de l’autora alemanya Annette Hess, ‘La casa alemana’.
El títol del llibre La casa alemana és el nom del restaurant de cuina tradicional que regenten els pares de la protagonista, Eva Bruhn. Al mateix temps és el lloc on la família comparteix les petites rutines diàries: des dels embolics que hi ha en el seu lloc de treball, una agència de traducció, fins l’anhel que ella té que el seu promès li demani al seu pare per casar-s’hi.
Però l’any 1963 se celebrarà a Frankfurt el primer judici d’Auschwitz i el destí fa que l’Eva acabi col·laborant amb la fiscalia com a intèrpret, malgrat l’oposició de la seva família.
A mesura que va traduint les intervencions dels testimonis que van sobreviure, descobreix la immensitat i l’horror del que va succeir als camps de concentració i una part de la història recent que ningú mai no li n’havia parlat.
Annette Hess és neta d’un policia nazi alemany destinat a Polònia des del 1939 fins al 1944 i se sent físicament culpable. Hess treballa per a la televisió alemanya i s’ha especialitzat en sèries històriques: Weissensee, Ku’damm 56 i Ku’damm 59. Els esdeveniments de la novel·la es basen en fets reals. En una entrevista al diari Ara podeu trobar respostes de l’autora com:
Des que tenia deu anys, que és quan em vaig assabentar dels crims nazis, que tinc una forta sensació de culpabilitat. Era un tema que em preocupava i no sabia per què me’n sentia tan responsable. 
No era capaç d’escriure sobre aquest tema per al gran públic o la televisió. Aquestes gravacions es van penjar a internet el 2013 i vaig pensar que això m’obria una porta. I en el procés d’escriure la novel·la em vaig adonar que tot plegat tenia a veure amb la meva família. El meu avi era policia i el van destinar a Polònia del 1939 al 1944. I només buscant a Google ja veus què feia la policia alemanya a Polònia a l’època.
Us deixem amb un petit fragment:
‘… Existía un listado con el nombre de los oficiales que habían estado en el campo de concentración. Comprendía más de ocho mil nombres y se hallaba archivado en dos clasificadores voluminosos que Eva había visto a menudo, cuando el magistrado presidente comprobaba la declaración de un testigo. ¿Se encontraba en el campo de concentración este o aquel oficial cuando sucedió un incidente determinado? Con frecuencia, gracias a esa lista incorruptible se había demostrado la falsedad de algunas declaraciones, y cada una de esas veces había supuesto un momento humillante para los testigos, que quedaban como mentirosos sólo porque no recordaban el mes o la época del año en que habían sufrido su tormento. (…)’ pàg. 301
Al principi del judici, la meitat dels testimonis vivien en llibertat. Quan s’acabava cada sessió, sortien amb la dona a comprar amb tota la tranquil·litat i se n’anaven a casa a dormir.
Bona lectura!
El llibre a les biblioteques VNG.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
