Universo

Universo

Dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció la novel·la La isla, de Aldous Huxley.

Aquesta és la darrera obra d’Aldous Huxley, i vol ser un la islacompendi de totes les seves idees. Vasera escrita trenta anys més tard que la seva famosa obra Un món feliç i que es caracteritza per ser la seva oposada.
A Un món feliç ens presenta una societat futura totalment monitoritzada, sotmesa mitjançant drogues i ensinistrament i controlada des d’abans del naixement amb tècniques usades per la genètica. És a dir, una distòpia.
En canvi, a “L’illa” ens mostra un món utòpic que cerca la felicitat de la gent que hi viu i que aconsegueix, usant unes tècniques similars a les que apareixen a Un món feliç, però aquest cop al servei de l’ésser humà. A més a més, ens mostra una unió de les idees religioses i místiques de la cultura oriental i de l’occidental d’on recull el millor de cada món.
Però en aquesta tertúlia, com acostuma a ser habitual en les de ciència ficció, ens han interessat més els temes que tracta l’autor. La manipulació genètica, el control de la industrialització, com dur a terme una educació en principis i donar a tot ésser humà el seu lloc al món, el poder polític, la corrupció de les grans empreses etc.

Per a la propera trobada del club de lectura els participants treballaran la novel·la gràfica:

L’obra: Universo!
Universo! és una sèrie de relats independents que,portada a la manera de títols clàssics com La dimensió desconeguda o Més enllà del límit, però amb una filosofia moderna que l’emparenta amb Black Mirror, ens planteja un escenari futurista: pot ser una empresa que descobreix el viatge en el temps i vol arribar fins a l’inici de la creació per registrar els quarks amb la seva marca, uns robots de companyia que de forma misteriosa es tornen letalment afectuosos, o un accident quàntic en què una enginyera es veu transportada uns minuts en el futur, complicant la seva vida fins a un punt extenuant.
És un còmic que neix pensat per a un entorn digital, en tres idiomes (castellà, anglès i català), i que pretenia ser una sèrie (més o menys) regular. Monteys deixa de banda la historieta d’humor d’una pàgina per aproximar-se més al concepte d’històries de gènere més extenses i properes al format comic book tradicional.
L’àmbit escollit no podia ser un altre que el de la ciència ficció, una de les passions de Monteys i gènere que ja havia tocat a l’inici de la seva carrera, com en les aventures de Calavera Lunar (1996), o Carlitos Fax (2004-06).
La paradoxa de l’avi i d’altres paradoxes temporals, els problemes de confiar les relacions en robots que poden arribar a estimar-nos massa, el primer contacte amb uns éssers extraterrestres… són alguns dels temes que tracta l’autor en els diferents capítols del còmic.
Visualment hi ha un dibuix detallat i meticulós, tant en la part realista com en la tecnologia futurista, on l’autor dóna curs a la seva creativitat.
L’intel·ligent ús del color també ajuda a la narració, ja sigui en explosions còsmiques, en flashbacks o en moments de violència extrema.

L’autor: Albert Monteys
Albert Monteys va néixer a Barcelona el 1971. Mentre estudiava Albert MonteysBelles Arts a la Universitat de Barcelona va presentar unes mostres a l’avui desapareguda editorial Joc Internacional, especialitzada en jocs de rol i wargames. Va ser acceptat, i al número 17 de la seva revista Líder, de juny de 1990, va aparèixer la seva primera tira de premsa i llavor de la tira bimestral Tío Trasgo.
Va fer les il·lustracions de suplements de jocs de rol, com ara El libro de los trolls, de la sèrie de suplements per al joc de rol RuneQuest, i amb el temps va arribar a ser encarregat de producció de l’editorial.
Paral·lelament al treball en l’àmbit dels jocs de rol, juntament amb alguns companys de facultat, com Àlex Fito, José Miguel Álvarez i Ismael Ferrer, es van donar a conèixer formant el col·lectiu La Penya, autor del còmic Mondo Lirondo, guardonat amb el premi al millor fanzine al Saló del Còmic de Barcelona de 1994. Aquest èxit va fer que el col·lectiu acabés treballant al suplement l’Avui dels Supers del diari Avui.
Monteys no trigaria a incorporar-se a El Jueves, primer fent historietes per a la revista Puta Mili, d’on va passar a fer una sèrie per El Jueves anomenada Paco ‘s Bar, que va ser substituïda per Tato el desembre de 1996.
Al Saló del Còmic de Barcelona de 1997 va guanyar el premi a l’Autor Revelació pel comic-book Calavera Lunar (pel qual també va estar nominat a Millor Obra i Millor Guió, en una triple nominació sense precedents), una obra més personal que aprofundia en el seu univers humorístic particular.
També ha realitzat còmics per la revista infantil Tretzevents.
Al gener de 2011 va deixar la direcció de El Jueves en mans de Maite Quílez per poder dedicar més temps a la seva tasca com a dibuixant.
En 2014 comença a publicar en format digital la sèrie de ciència ficció retrofuturista Universo !, que el 2017 va ser nominada al Premi Eisner en la categoria de millor còmic digital i amb la qual va obtenir el premi Carlos Giménez al Millor Webcomic o Còmic Online. L’abril de 2018 Astiberri comença la publicació en paper del còmic, pel qual ha continuat rebent diversos guardons, com el Premi al Millor Còmic al Saló del Còmic de Barcelona de 2019.

Spro_3