Tarzan també fa cent anys
Edgar Rice Burroughs va néixer l’1 de setembre de 1875 a Chicago, Estats Units i va morir en Encino, Califòrnia el 19 de març de 1950. Després de múltiples trasllats amb la seva família va ser enviat al col·legi Harvard de Chicago, on va rebre una formació clàssica que inspiraria la seva fecunda imaginació.
Apassionat del militar, els ranxos i la vida activa, va arribar a formar part del Setè de Cavalleria dels Estats Units, tot i que va haver de retirar-se prematurament a causa d’un problema de cor. Després d’això, va intentar diversos negocis que van fracassar, va provar múltiples ocupacions com bomber, policia de trànsit, venedor, cercador d’or…
És en un d’aquests treballs, grisos, merament alimentaris, quan es va dedicar a llegir algunes revistes de ficció i va decidir que ell podia escriure relats de més qualitat que els que llegia en aquestes publicacions i va decidir provar sort començant a escriure per a publicacions de còmics a l’edat de 35 anys.
Així va sorgir el 1912, la seva primera publicació professional, Dejah Thoris, la Princesa de Mart. El relat va agradar tant que el seu editor va seguir encarregant escrits i, a l’octubre d’aquest mateix any, va publicar a la revista pulp The All-Story, per lliuraments Tarzan of the Apes. A aquesta història van seguir altres 24 aventures de Tarzán. Amb el mite del bon salvatge, Burroughs donaria un tomb al gènere d’aventures, que generaria tantes rèpliques.
Edgar Rice Burroughs seguia escrivint a un ritme trepidant. És considerat un dels escriptors més prolífics del seu temps i totes les seves obres van aconseguir gran èxit, però amb l’adaptació de les seves novel·les al cinema va ser quan li va arribar realment la notorietat que encara avui conserva.
La història de l’heroi selvàtic va saltar de la revista al llibre l’any 1914, i llavors el lector va poder descobrir més detalls d’aquell home enre lianes que en realitat es deia John Clayton, lord Greystoke. Els seus pares, els aristòcrates escocesos John Clayton i Lady Alice, van ser abandonats a la costa oest d’Àfrica després del motí de la tripulació del vaixell que els transportava i, i allà és on va néixer el seu fill i on va sobreviure després de la mort dels seus progenitors. La seva mare, de salut delicada, no suportava la vida a la jungla, va emmalaltir greument i va morir. El pare va morir a mans d’un gran goril·la anomenat Kerchak. El nen va ser “adoptat” per la goril·la Kala, que acabava de perdre el seu nadó i el va anomenar Tarzan, que significa pell blanca en manganí, l’idioma utilitzat en la ficció pel seu grup, i va créixer esdevenint un líder del grup a causa de la seva intel·ligència i habilitats per a la lluita.
No passaria gaire temps que Tarzan arribés a la pantalla, el 1918, en què es va rodar la primera versió en cinema mut i protagonitzaria mig centenar de pel·lícules més, així com 32 produccions de dibuixos animats per a la televisió i 450 còmics.
Johnny Weissmuller, nedador i medallista olímpic fins en sis ocasions, immortalitzaria físicament a Tarzan al 1932 a la pel·lícula: Tarzan dels micos. Es va convertir en extraordinàriament popular, així com el seu inigualable crit que feia servir per cridar a tots els animals de la selva.
Aquest crit va ser creat en els estudis de la MGM per l’enginyer Douglas Shearer, inspirat en els cants yodel tirolesos. Va barrejar en temps real, ja que encara no existien els mescladors electrònics, les gravacions en acetat dels següents sons:
|
|
Més endavant coneixeríem a Jane, la seva companya, a la qual va donar vida l’actriu Maureen O’Sullivan, el seu fill Boy i a l’eterna mona Chita. Weissmuller també encapçalaria Tarzan i la seva companya, Tarzan i el seu fill, Tarzan a Nova York o Tarzan i les amazones. Posteriorment van encarnar-lo 27 actors diferents, entre altres Christopher Lambert a Greystoke: La llegenda de Tarzan, el rei dels micos el 1984, o Denny Miller, que el 1959 va fer el remake de Tarzan, l’home mico.
Com a commemoració d’aquesta data tan assenyalada, i en un intent de reviscolar el personatge, la Warner Bros pensa fer una nova versió de les aventures de Tarzan. Els seus responsables pretenen fer l’ullet al passat, ja que el nom que ha sonat com a futur home de la selva és el de Michael Phelps.
Seria el primer paper en el cinema per l’esportista més llorejat en la història dels Jocs Olímpics. Aconseguirà també superar les proeses del Tarzan de Johnny Weissmuller?
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
