50 de Bond: Skyfall
Sam Mendes no té por de deixar que els moments dramàtics més tranquils respirin … i el director de fotografia Roger Deakins fa de les seqüències d’acció tremendament ambicioses les més boniques dels 50 anys de carrera de Bond. The Telegraph
La darrera pel·lícula de James Bond porta el titol de Skyfall i ha estat elogiada per la crítica que considera que s’ha aconseguit arribar al nivell d’exelència en aquesta darrera missió, concretament ja van vint-i-tres, que ha portat al cinema l’oscaritzat Sam Mendes, per American Beauty, amb l’agent secret del govern britànic, que justament ara fa cinquanta anys, i que segueix donant-li vida l’actor Daniel Craig per tercera vegada.
En aquesta nova entrega, el famós agent britànic haurà de posar a prova la seva fidelitat i amistat cap a M, encara interpretada per Julie Dench, quan l’experimentada cap del servei d’intel·ligència comenci a ser assetjada pel seu passat. James Bond haurà d’esbrinar d’on procedeix el focus del perill per poder tallar i mantenir fora de perill no només a M, sinó a tota l’agència, fins i tot a si mateix del dolent de torn, en aquesta ocasió interpretat per Javier Bardem.
Un dels èxits d’aquesta llarga vida del personatge ha estat saber adaptar-se als nous temps. Als anys seixanta es mostrava un estil de vida de luxe amb un magnífic Sean Connery que aconseguia enlluernar els espectadors amb els seus cotxes de luxe i els seus fastuosos viatges. Posteriorment amb Roger Moore es va evidenciar un canvi de tendència en el personatge, és aleshores quan es vol rejovenir el personatge accentuant la seva vessant més cínica i humorística. Amb l’arribada de Pierce Brosnan durant els anys noranta es va fer una tornada als origens del personatge amb el luxe i el glamour per aconseguir revitalitzar el personatge d’una època d’ un cert oblit entre els espectadors.
Un agent secret és una persona que sempre ha d’actuar amb discreció en les seves missions però traslladat al cinema això no succeeix amb el personatge de James Bond. Ell freqüentment és presenta amb el seu autèntic nom, fins i tot el coneixen en molts indrets, però no deixa de ser aquesta mateixa arrogància d’agent perfecte un dels elements que més destaquen en l’èxit del personatge cinematogràfic de les seves primeres dècades.
A les darreres aparicions l’agent secret se’ns mostra més humà, més imperfecte, fins i tot arriba a perillar seriosament la seva vida però sempre aconsegueix salvar tots els perills, perquè encara que passin els anys, ja són cinquanta, continua sent el millor agent secret del Servei d’Espionatge Britànic.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
