Vint anys sense Camaron
La seva veu de ràbia i mel segueix esglaiat. I la seva vida també. La història d’un gitanet ros de Sant Ferran convertit en turmentat messies canastero ara ja fa vint anys que es va acabar però ens va deixar un record per sempre que el pas dels anys l’han convertit en un autèntic mite del flamenc.
Camarón de la Isla va passar tota la seva vida qüestionat. El més a prop que va estar d’un consens va ser a mitjans dels anys setanta. Un ramell de llustrosos premis jondos va dissipar escepticismes i el mite començava a prendre cos després d’anys d’incertesa. Es diu que als anys vuitanta va viure amb molts alts i baixos en la seva vida personal però el poble gitano li venerava fins a la idolatria i els seus discos van començar a vendre com si fos una estrella del pop. En la majoria va tornar a incloure arranjaments innovadors, ja ben acceptats, encara que llavors encara molt pocs reivindicaven la seva figura.
A finals dels anys vuitanta va ser l’època en què Camarón va començar a notar els efectes del consum de drogues. El cantaor, de fet, va suportar la seva addicció fins que va haver d’acceptar a sotmetre’s a una cura de desintoxicació pel consum habitual de cocaïna i heroïna.
Nascut a San Fernando, província de Cadis, el 1952, José Monjo Creu va ser el setè dels vuit fills d’un ferrer gitano, Luis Monje, que va morir sent ell un nen, i d’una carregada, Juana. El seu sobrenom, Camarón, li va venir donat de la mà d’un oncle seu, qui pensava que el seu cabell ros i la seva pell clara no encaixava amb l’estereotip familiar. De fet, se li va considerar un nen prodigi, ja que el seu cant causava l’admiració de tot aquell que l’escoltés. Amb set anys ja cantava en els trens i autocars que anaven de la illa de Sant Ferran a Chiclana o Jerez, amb el seu company Rancapino, i els seus dots flamenques.
A l’any 1992 va anunciar la publicació del que seria el seu últim disc, Potro de rabia y miel, en col·laboració amb Paco de Lucía quan ja tenia diagnosticat un càncer de pulmó que el conduiria a la seva mort mesos més tard. Ara és torna a recordar la seva enorme figura emblemàtica dins del flamenc i la música, quan ja han passat vint anys que se li va apagar la veu.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
