Mortadel·lo i Filemó. Londres 2012

Mestres de l’humor. Londres 2012 és el títol per aquest nou lliurament de les aventures de Mortadel·lo i Filemó.

La història, ambientada als jocs olímpics que se celebren aquest estiu a la capital anglesa, continua amb la tradició de la sèrie de situar històries en tots els mundials de futbol i olimpíades que va començar amb Gatolandia 76, i que Francisco Ibáñez ha anat creant cada quatre anys: Moscú 80, Los Ángeles 84, Seúl 88, Barcelona 92, Atlanta 96, Sydney 2000, Atenas 2004 i Pequín 2008.

Fidel al calendari olímpic, Francisco Ibáñez ha fet viatjar a l’inefable duo d’investigadors a Londres 2012 perquè estiguin presents, una vegada més, en la major cita esportiva planetària.

Com a novetat, en aquesta ocasió s’ha publicat una acurada versió en català, a càrrec de la traductora Tina Vallès, després de més 30 anys sense que la parella s’expressessin en aquesta llengua.

Segons explica Ibáñez, aquesta vegada la cita esportiva estarà molt marcada per la crisi econòmica, i per això Londres 2012 mostra uns jocs pobrets, on la torxa olímpica és un encenedor, el pòdium està format per diversos cubs d’escombraries posats de cap avall, les medalles són unes simples tapes de gasosa i la pista d’atletisme es veu obligada a ser compartida amb l’hipòdrom.

Entre altres bretolades, Mortadel·lo aprofita la ubicació per a disfressar-se de les estàtues d’Eros a Picadilly i Nelson a Trafalgar Square, es burlen de les orelles del príncep Carles i causen destrosses en un suposat Egyptian Museum de la capital, portant de cap a un policia anglès, un típic bobby.

Els dos agents porten no dubten a colar-se a l’emblemàtic bus vermell de dos pisos, amb el Big Ben a la vista, els atletes de la selecció espanyola entonant el Volem pa amb oli, pa amb oli volem en comptes del “vino que bebe Asunción no es blanco ni negro…”.

Ja han passat més de 50 anys de la primera aventura dels investigadors més maldestres i graciosos del panorama espanyol. El dia 20 de gener de 1958, al número 1394 de Pulgarcito, la revista infantil més popular del moment, va néixer Mortadelo i Filemón, Agencia de Información. Des d’aquest dia s’han venut més de 150 milions d’exemplars dels 150 àlbums publicats de Mortadel·lo i Filemó i i les seves peripècies s’han traduït a una desena d’idiomes.

El secret de l’èxit de Mortadel·lo i Filemó probablement estigui en que al llarg dels seus més de cinquanta anys anys d’història no han perdut mai gens de vigència i s’han anat renovant constantment.

L’any 1969 Francisco Ibáñez va publicar El sulfato atómico, la primera història larga de la sèrie Mortadelo y Filemón, on els agents van deixar d’estar sols i van ingressar a la TIA (Tècnics d’Investigació Aeroterráquea). A partir d’aquest moment, hauran de traginar, a més de amb lladregots i malfactors, amb el colèric Superintendente Vicente (el Súper), amb els invents del Professor Bacteri i amb la pressumida senyoreta Ofèlia, la secretària del Súper.

El salt evolutiu va ser enorme, Ibáñez va convertir les pàgines de Mortadel·lo i Filemó en una successió absurda de gags i, amb la TIA, va introduir una mica de política: a ningú se li escapava que era una paròdia de la CIA.