Què m’està passant?

Avui us volem recomanar una novetat del Racó de Pares sobre l’estrès i l’ansietat en els infants i adolescents un parell de contes divertidíssims que us ajudaran a parlar sobre aquest tema a casa o a l’escola:

–¿Qué me está pasando?: como combatir la ansiedad de nuestros hijos en un mundo cada vez más estresante, de l’Stefania Andreoli, psicòloga i terapeuta especialista en adolescència ens respon de forma clara i precisa a les preguntes següents: d’on ve l’ansietat? Com s’afronta? Què diferencia l’ansietat d’un atac de pànic? Per què cada cop més les consultes dels psicòlegs s’omplen d’adolescents ansiosos? Si fins no fa gaire temps l’ansietat era un trastorn que només afectava als adults, cada cop més són els nois i noies que pateixen de mal d’estómac, marejos, palpitacions, insomni, etc i que acudeixen a la consulta del psicòleg acompanyats d’uns pares desorientats que no saben com han arribat a aquesta situació si aparentment no hi ha cap problema. Stefania Andreoli ens convida a reflexionar sobre la nostra actitud com a pares, que volent el millor per als nostres fills els protegim en excés, els hi donem tot però no els preparem per al fracàs o per al conflicte, i quan el conflicte irromp també sorgeix l’ansietat.

–La mare va al galop, de Jimena Tello.
Aquesta és la història d’una mare que corria tot el dia, per tota la ciutat, per això quan arribava la nit, sempre estava molt cansada. Us sona aquesta història? A vegades, no contestava o semblava tenir el cap en una altra banda. Què podia fer aquesta mare per córrer més i arribar a temps a tot arreu? Doncs, un dia, un fet inexplicable, va fer que la mare es transformés amb un cavall i això, encara que costi d’imaginar, va resultar tenir la seva gràcia i els seus avantatges… però també tenia els seus inconvenients.

–No sé on tinc el cap, d’André Bouchard i il·lustrat per Quentin Blake.
Us resulta familiar aquesta frase? Si és així no us perdeu aquest conte que comença quan un dia el pare arriba a casa sense cap, i després de buscar-lo per tot arreu els fills decideixen construir-li’n un de paper maixé. A partir d’aquí comença la gresca familiar i amb aquesta nova condició li’n passen de tots colors. Un dia, però, el pare torna de treballar amb el seu cap real, que s’havia deixat a la feina… esperem que no se’l deixi mai més.