Godoy: 50 anys de monòlegs
Godoy és un supervivent, i dels de veritat. L’actor uruguaià recorda que quan va començar, el 1974, només hi havia dos intèrprets en el gènere. Avui, explica, hi ha més de quatre cents professionals del monòleg. I això que ell es va iniciar en el teatre convencional, no en l’humor. Eren anys, al seu Uruguai natal, en què compaginava els estudis teatrals amb una feina al Ministeri de Pesca del seu país.
Godoy va assolir els cinquanta anys a sobre d’un escenari i ho va fer ahir en un teatre de la seva ciutat, Barcelona, amb molts amics i companys que l’han acompanyat en la seva llarga travessia. Un recorregut de dècades que va començar amb els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic de Xile. A l’any 1974 va descobrir l’humor que practica i va començar a treballar en solitari.
En un context en què els monòlegs abunden a la televisió, Godoy destaca per sobre d’ells en fugir dels tòpics. Practica un humor fi, intel·ligent i gens convencional. Part del seu mèrit està en el domini del llenguatge, que juga amb les paraules, equívocs i absurds. Fa referències cultes sense caure en la pedanteria. El seu cinisme pot amb tot, encara que ell apunta especialment a les relacions de parella. No es conforma amb fer riure, també fa pensar.
Ha portat, com a actor i director, els espectacles teatrals Humor in situ (1989), Amb el cul a l’aire (1992), Humor i tango (1995), Des d’Espanya amb humor (1996) i L’humor és cosa d’un (1998) fins arribar a un dels seus espectacles més aclamats amb el títol de Esperant … Godoy. Finalment cal destacar l’espectacle que va estrenar a l’any 2009 amb el nom de Veuràs que tot és mentida amb la direcció d’Andreu Buenafuente els temes recurrents en la seva trajectòria com el sexe, la dona, l’home, la mort, la felicitat i com a ell li agrada dir… la vida mateixa.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
