Una història de pits
La historia de mis tetas és una novel·la gràfica autobiogràfica on l’autora ens explica diferents moments de la seva vida, posant focus important en els seus pits. A Jennifer Hayden la van diagnosticar amb càncer de mama als quaranta i pocs anys, i aquí va ser on va pensar que potser podria explicar la seva vida centrant-se en el paper que els seus pits han exercit en ella. Els seus pits van ser els petits protagonistes d’una adolescència acomplexada, el centre de les seves primeres relacions amoroses i van tenir un paper enorme durant la maternitat. Fins que de cop van començar a pretén representar sentiments, de l’esperança i la por, l’orgull i la vergonya d’una supervivent que narra les seves peripècies amb enginy, sarcasme i un sentit de l’humor hilarant.
És complicat parlar d’una malaltia d’aquestes característiques sense posar-se tristos o dramàtics, però no obstant això, aquí tenim un bon intent, on la història aconsegueix robar-li protagonisme a la malaltia; una narració autobiogràfica sobre ella i els seus pits, no sobre la pròpia malaltia en primer lloc. El càncer forma part d’un tot, res més, i per tant el tracta amb ironia i molt lloable sentit de l’humor, sense deixar-se acovardir. Jennifer Hayden és una supervivent del càncer, i ha volgut compartir amb aquestes vinyetes la seva visió del que ha suposat el tractament per a ella, i com la va transformar en una dona més forta i amb més sentit d’allò que és més important a la vida.
Però aprofundint en la seva lectura aquesta auto-memòria gràfica no és cent per cent real, sinó que Hayden ha canviat alguns noms amb l’objectiu de protegir a algunes de les persones del seu entorn que apareixen a les vinyetes, fins i tot malgrat tenir dos germans, ha preferit dir que només té un per proporcionar una major simplicitat dramàtica” a l’obra, tot i que els noms de les seves mascotes si són reals, per apropar-se més a la seva veritat emocional.
Una veritat que va dibuixar directament a ploma, sense llapis i sense guió, perquè volia sorprendre’s cada dia amb el que anava descobrint de si mateixa. Amb un estil que tendeix cap a la línia curta del underground americà, i una seriació contínua de quatre vinyetes per pàgina, Hayden es va enfrontar amb aquest treball a la seva primera obra de llarga extensió després de dedicar-se durant molts anys a il·lustrar llibres per a nens.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
