Un gourmet solitari
También en el manga hay sitio para la cocina o viceversa. Una suerte de Proust nipón donde el dulce del bizcocho es sustituido por el salado del arroz almidonado, y el té se convierte en salsa de soja, para rendir tributo a los sentidos y entregarse a la pasión gastronómica desde la línea clara del maestro Taniguchi. Jorge Mola.
Des que es publiqués fa vint-i-dos anys un còmic com El Gourmet solitario ha exercit una influència en la societat més gran del que es podria portar a imaginar el seu autor, Jiro Taniguchi, que no ha deixat de ser aclamat per la crítica des de llavors. A través de les seves vinyetes s’aprèn que el veritable gaudi culinari s’ha d’explorar i no esperar que esdevingui, cal disposar de la suficient audàcia per localitzar un sabor, exprimir-lo i multiplicar-lo.
La conducta de Goro Inokashira servirà de guia per trobar el camí mitjançant els seus descobriments que li permeten transformar un simple plat de verdures en una trobada única. A través de la mirada curiosa d’aquest viatger, i amb els dibuixos de Masuyaki Kusumi, es traça un autèntic retrat sociològic del Japó i de la seva riquesa gastronòmica que arriba a la seva màxima expressió amb la successió de noves històries a Paseos de un gourmet solitario.
Els negocis porten a Goro a menjar en llocs desconeguts, fent servir un mitjà per a conèixer noves possibilitats de la gastronomia nipona en una proposta gràfica que ens obliga a viatjar per les tavernes i restaurants del país del sol naixent sense moure’ns del casa. Cada capítol comença amb una portada on s’especifica el lloc on Goro Inokahira es troba quan la fam estreny així com el principal plat que degustarà. D’aquesta manera, s’ofereix un nou context deixant enrere la història anterior. Les pauses per menjar, encara que siguin sense horari, no són meres pauses després d’hores de estressant treball, sinó una elecció, un plaer. Taniguchi, amb els seus meravellosos dibuixos, i Masayuki, amb les paraules, recorden al lector que cal prendre una veritable pausa, que el menjar és una cosa per gaudir, com fa aquest home, que fins arriba a triar un plat tenint en compte que no hi hagi el mateix ingredient al plat que prendrà després, o que el que tria combini bé amb el seu arròs favorit.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
