Preses fàcils, de Miguelanxo Prado

La història comença amb un matrimoni d’ancians que s’ha suïcidat perquè van a ser desnonats i continua amb un seguit de càrrecs de diversos bancs que van apareixent morts, a raó d’un per dia. En un primer moment les sospites van encaminades en les casualitats de la vida, que té aquestes coses, però amb la tercera víctima ja es sospita de l’existència d’un assassí en sèrie segons les primeres investigacions de l’Inspector Sotillo, encarregat de la investigació. Per la seva banda, la cap de la policia, Tabares, és mostra més reticent a considerar aquesta teoria. A mesura que el cas avança es van fent interessants descobriments i es donen més coincidències que portaran a la resolució del misteri.

L’origen de la decisió de dibuixar Presas fáciles va ser una notícia apareguda al diari fa un temps en què es relatava el suïcidi d’un matrimoni d’ancians com a conseqüència de l’imminent desnonament que anava a portar el banc. L’argument de la història manté un equilibri gairebé perfecte entre el thriller i la crítica social. Es posa de manifest un escenari on les persones que han portat el país a la fallida són recompensats amb indemnitzacions milionàries, i els ciutadans estan patint les conseqüències del frau bancari mitjançant la venda d’accions preferents.

Les vinyetes es mostren en un blanc i negre, no pot ser d’una altra manera, que tira més a un gris per ser un calc de la situació misteriosa que reflecteix, ja que es tracta d’una crítica, una denúncia de tota la corrupció bancària, en concret del cas de les preferents, i de la manca d’escrúpols dels poderosos. El seu autor, el galleg Miguelanxo Prado, va ser Premio Nacional de Còmic a l’any 2013 per la seva obra gràfica Ardalén.