Decrepitud de la vellesa

El nou còmic de Carlos Giménez tracta de la gran crisi humana, la que ens afecta, d’una banda, en termes econòmics i morals amb una crítica molt directe i voraç de la l’actualitat social. Però per altra banda tracta, sobretot, de la greu crisi que imposa subreptíciament la vellesa. Com en un joc de miralls, i des de la primera vinyeta, Crisàlida, el seu treball més íntim i descarnat, presenta als lectors a una parella de sòsies.

Al primer, l’oncle Pau, ho reconeixeran ràpidament els seguidors de l’autor en altres històries gràfiques. El segon, el seu amic de l’ànima Raúl, és la novetat i el detonant d’una llarga sèrie de reflexions i equívocs sobre les misèries de la creació i les limitacions de la darrera etapa de la vida d’una persona, quan té una edat avançada, és aleshores que ens trobem davant de dues opcions, encarnades per sengles personatges: la decadència o la mort. Es tracta d’una obra emotiva, lúcida, intel·ligent, actual i definitivament eterna.

El dibuixant Carlos Gimenez condueix als lectors a través del seu alter ego Tio Pablo, a parlar del futur, la confessió de moltes pors, tractant una profunda reflexió sobre la vellesa, el món, els seus enganys i les seves misèries. La seva trajectòria està marcada per una extensa producció en gèneres com aventures i ciència-ficció però també se’l considera un pioner en el camp de la biografia o el retrat costumista de la seva generació en còmic, deixant algunes obres realment memorables. Una d’elles és Els professionals, una de les cent obres imprescindibles del còmic de tots els temps, però segurament altres com Paracuellos o Barrio és podrien haver-se inclòs amb el mateix reconeixement.

Carlos Giménez a la biblioteca