Logicomix

Una de les històries èpiques de la ciència del segle XX és la recerca dels Fonaments de les Matemàtiques. Ara aquesta història ha estat recollida en forma de còmic i traduïda al castellà: Logicomix, una novel·la gràfica sorprenent que converteix una cosa tan àrida com la matemàtica i el terratrèmol conceptual que va sacsejar els fonaments cap a finals del XIX i durant les primeres dècades del XX en una aventura apassionant.

A priori sembla difícil, però les matemàtiques poden contenir tanta emoció humana com un poema, una pintura o un culebró. Això és el que descobreix el lector de Logicomix, un trepidant còmic d’aventures que explica la seva història en una forma atractiva, alhora complexa i accessible.

El narrador és el més eloqüent i enèrgic dels protagonistes de la història, el gran lògic, filòsof, polític, activista social, i pacifista Bertrand Russell, que va dedicar la vida a l’anhel de l’amor, a la recerca del coneixement i a una insuportable pietat pel patiment de la humanitat, sense oblidar l’angoixa i la desesperació pròpies de la vida.

És a través dels seus ulls que les urgents necessitats de grans pensadors com Frege, Hilbert, Poincaré, Wittgenstein i Gödel surten a la superfície, a través de la seva pròpia participació apassionada en aquesta cerca, resultant ser una pròxima i amena introducció a tots ells i als seus estudis.

Els principals protagonistes de Logicomix: Wittgenstein, Moore, Von Neumann, Moritz, Hilbert, Poincaré, Cantor, Dora y Alys Russell, Gödel, Bertrand Rusell, Whitehead y Frege.

En les 352 pàgines de Logicomix trobem temes com els Elements d’Euclides, la teoria de conjunts de Cantor, l’àlgebra de Boole, el Congrés Internacional de matemàtics de 1900 a París i la històrica intervenció de David Hilbert, les paradoxes de Russell que qüestionaven els fonaments de les matemàtiques, els Fonaments de la aritmètica de Fregger, els Principia Mathematica, les teories de Wittgenstein, el Cercle de Viena, el positivisme, els teoremes d’incompletesa de Godel, en fi, alguns dels esdeveniments més celebrats per la disciplina.

El còmic, fet a vuit mans, és ja un supervendes internacional. L’equip autor de l’obra està encapçalat per Apostolos Doxiadis, nascut el 1953 a Brisbane (Austràlia), matemàtic que es va convertir en escriptor, i va aconseguir un èxit espectacular amb la seva novel·la L’oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Es dedica també al cinema i al teatre.

Christos H. Papadimitriou, professor d’Informàtica a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Ha escrit diverses novel·les, entre elles, A Novel about Computation sobre Alan Turing. També és un aficionat al rock i forma part de la banda Positive eigenvalue.

El grec Alec Papadatos, que ha treballat en la indústria de l’animació cinematogràfica a França i Grècia, és l’autor dels dibuixos; i la seva esposa, la francesa Annie Di Donna, mb una llarga experiència en animació i després en còmics, s’ha encarregat de pintar l’obra.

Un complement ideal al còmic és seguir els mateixos fets narrats pel seu protagonista, el mateix Russell, a la Autobiografia que acaba de reeditar Edhasa, traduïda per Juan García Pont i Pedro del Carril, on el bell i honest discurs racional de Russell s’uneix a gran nombre de cartes personals.

El seu estil, esquitxat d’ironia, ajuda a entendre per què va ser el filòsof del segle XX més llegit per persones no especialitzades, i per què va guanyar el 1950 el premi Nobel de literatura. Unes memòries que permeten completar els buits del còmic amb, per exemple, els seus retrats d’escriptors als quals va conèixer com Joseph Conrad, George Bernard Shaw, TS Eliot o Jean Paul Sartre, o científics com el mateix Albert Einstein.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.