Victòria

Aquesta setmana s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya l’obra Victòria. Amor, por i corrupció són els eixos principals de la nova obra del dramaturg Pau Miró, en una trama amb aire de tragèdia clàssica ambientada a la Barcelona de la postguerra de principis dels anys cinquanta. El muntatge, que es podrà veure fins el 12 de juny a la Sala Gran de l’equipament barceloní, explica la història d’una dona al mig d’un triangle amorós en un context de lluita política clandestina.

L’argument submergeix l’espectador en la postguerra a través del personatge de Victòria, una dona de la qual la seva consciència social desperta arran de la mort del seu marit. L’únic que queda d’ell és el negoci que tenien, una barberia del Raval, llavors conegut com a Barri Xinès. Però el local té poc futur en una època dominada per una moral rància, cures i militars. Ara arriba el moment de prendre partit, caldrà triar entre la vida acomodada al costat de les idiologies oficials o donar un pas endavant i apropar-se al món prohibit, aquell que mai pensava endinsar-se abans de necessitar-ho. Aquesta trama ha estat recreada amb cura a partir de la utilització de referents literaris com Juan Marsé, Mercè Rodoreda o les cròniques de Néstor Luján sobre la vaga de tramvies.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.