La casa de Paco Roca
El pare de José ha mort. Ell i els seus germans tornen un any després de la mort a la casa familiar on van créixer, ara buida, per arreglar-la i disposar-la per a la seva venda. Però un cop allà els records, per a tots ells, tornaran a fluir com un testimoni mut de la seva vida, la casa sembla despertar totes aquelles memòries.
La casa, escollit Mejor Cómic Nacional de 2015, és la darrera proposta gràfica de Paco Roca, ja havia aconseguit el Premio Nacional del Cómic per Arrugas a l’any 2008, fet que va ser la confirmació definitiva com a dibuixant, un reconeixement per part de públic i crítica que va seguir en obres com El invierno del dibujante, Las calles de arena, o posteriorment Los surcos del azar. El dibuixant valencià ha sentit la necessitat de plasmar, d’alguna manera, els sentiments provocats per la pèrdua del seu propi pare. La història, doncs, es vertebra com un pont entre present i passat per crear, per una banda, un retrat de la figura del pare, i per una altra, alliberar-se dels sentiments fruit d’aquest defunció. Aquest còmic va ser un projecte molt especial, ja que sorgeix de la pèrdua del seu pare, coincidint amb el moment en el que el propi autor va ser pare, i del que recordava molt poc quan va realitzar un esbos abans de començar a crear aquesta història biogràfica.
L’argument reflecteix a través de les seves vinyetes la nostàlgia que cada un dels fills sent en tornar a la casa de vacances familiar un cop el pare ja no hi és. Son tres germans que visiten, primer per torns i després tots junts, la casa familiar per recollir velles andròmines i arreglar-la una mica amb l’objectiu de vendre-la, i que reviuran alguns dels millors moments de la seva infància deambulant al costat de les seves parets.
Però haurà de ser a través de Manolo, el seu veí i amic, amb qui el seu pare passava les hores arreglant el jardí o parlant d’horticultura. que arribaran a conèixer els sentiments i aspiracions que va tenir en vida. L’autor aconsegueix enarborar una història que esdevé en moltes d’altres històries, en el moment que entren en joc les vivències del propi lector, en el que juga amb l’empatia d’aquest per fer sorgir els seus propis sentiments.
La Casa és el seu còmic més personal, en el qual es reconcilia amb els records i el que significa ser pare i fill i amb el que recupera el registre més sociològic i familiar amb què va triomfar amb Arrugas i que el va portar a un cim del món del còmic i posteriorment del cinema, ja que la seva adaptació com a pel·lícula de animació va aconseguir dos Goya, millor guió i pel·lícula, a l’any 2012 i un ampli recorregut internacional.
Paco Roca homenajea a su padre
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
