L’or i la sang
És una proposta gràfica en la que dos homes es troben en el pitjor dels escenaris com són unes trinxeres a la Primera Guerra Mundial. Pertanyen a llocs i classes diferents. Un és noble i altiu, l’altre és cors i aviciat. La vida els ha tractat de manera diferent. No obstant això han acabat al mateix lloc. Un inesperat pacte els portarà a l’inici d’una recerca d’or, glòria, llibertat i potser inclús eternitat, o aquesta és la seva esperança. En la primera part ens narra la història del truà cors conegut com Leon i de l’aristòcrata Calixte i de la seva amistat forjada en les trinxeres durant la gran guerra que és la base de El oro y la sangre, de Fabien Nury, Maurin Defrance, Merwan i Fabien Bedouel. El còmic consta de dos volums, aquesta setmana el segon és novetat a la biblioteca, i continua la història dels mateixos personatges, un truà i un idealista, quan participen en la guerra del Marroc contra Espanya, amb motivacions molt diferents. Una guerra perduda per endavant, una amistat irrompible, una història d’amor com a aspiració de futur, la lleialtat com a redempció, un líder rebel honorable però pràctic, un govern francès que vol guanyar terres noves, un general anomenat Francisco Franco disposat a fer el que sigui per aconseguir la victòria.
A partir de la base sòlida que ofereixen els dos protagonistes, els seus autors construeixen un relat d’aventures de tall clàssic, dotat de bon ritme i impregnat en tot moment de cert to desenfadat en què les disquisicions morals i ètiques queden en un segon pla deixant que sigui l’acció la que faci avançar la història. Això és fa més evident en el segon volum en què els protagonistes arriben a Tànger donant un toc exòtic a les aventures i en el qual l’acció i la intriga no s’aturen, sempre dins d’uns paràmetres realistes i aprofitant molt bé el marc històric en què es va desenvolupar el conflicte. A més cal afegir que el dibuix de Bedouel i Merwan, de línies fines i abundant ús de la tinta negra per donar volum i profunditat, resulta summament eficaç i transmet l’energia que necessita un relat de la profunditat emocional que vol aconseguir el guió.
Però el més destacat del segon volum de la sèrie és la ruptura evident entre els dos amics degut als seus objectius diversos. Es manté un altre tipus d’amistat però ja no es tant propera, s’ha produït inevitablement la separació de tots dos buscant la seva pròpia supervivència. D’una banda tenim a Léon Matilo que esdevé un senyor de l’hampa a Tànger. Per la seva banda, Calixte Prampéand es lliura a la deriva romàntica definitiva, l’aristòcrata incapaç de somiar durant la primera meitat de la seva narració s’ha convertit totalment en un somiador sense límits, convertint-se a l’islam sota el nom de Khalil al Islami.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
