Roma segons Santiago Posteguillo
L’any 2006, Santiago Posteguillo publica la primera novel·la de la trilogia que dedicaria a la figura de Publi Corneli Escipió, l’Africà, un llegendari general romà que va aconseguir fer front i, fins i tot, derrotar a l’Àfrica a Aníbal, un del més grans enemics de Roma. Aquest primer volum de la trilogia era Africanus, el hijo del cónsul i, a partir de la seva publicació, els seguidors de Posteguillo creixien i creixien amb cada nou llibre. Africanus, el hijo del cónsul va tenir la seva continuació amb Las Legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009).
Trilogia Publi Corneli Escipió
|
|
|
Amb un bon nombre de seguidors fidels, Posteguillo iniciava una nova trilogia, en aquest cas sobre la figura de Marc Ulpi Trajà, el primer emperador romà no nascut a Roma, sinó a Itàlica, molt a prop de Sevilla. Santiago Posteguillo destaca de Trajà el seu carisme, la seva valentia i el fet de ser, que no és poc, un bon dirigent, un personatge de què sentir-nos orgullosos. Aquesta segona incursió en un altre personatge històric va començar amb Los asesinos del emperador (2011), llibre en què narrava l’ascens del militar Trajà. Després arribaria el segon volum, Circo Máximo (2013), en què un Trajà, ja emperador, haurà de fer front a un reguitzell de problemes com ara guerres, conspiracions i corrupcions. I, acabat de sortir del forn, arriba el volum amb què conclou la trilogia de Trajà, La legión perdida, que és novetat a la Joan Oliva.
Trilogia Marc Ulpi Trajà
|
|
|
En La legión perdida, Trajà vol fer realitat el seu somni i fer una Roma més gran del que mai ningú no hauria pensat, conquerint tot allò que Alejandro Magno havia aconseguit, l’Orient.
A continuació, hi pots llegir les primeres pàgines de La legión perdida:
Santiago Posteguillo (1967) és filòleg i lingüista i va estudiar literatura creativa als EUA. Actualment, és professor a la Universitat Jaume I de Castelló i fa classes de llengua i literatura anglesa. Després del seu èxit en l’àmbit de la novel·la històrica, no descarta escriure sobre d’altres èpoques de la història d’Espanya, però sense abandonar mai definitivament la Roma Antiga, la seva gran passió.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
