L’univers animat de Warner
Els curtmetratges de dibuixos animats, anomenats cartoons, realitzats per l’estudi d’animació de la productora Warner Brothers entre 1930 i 1969 són considerats en el seu conjunt com una de les més encertades aportacions, tant a nivell de popularitat com de qualitat estètica, al cinema de animació de tots els temps. Els inoblidables protagonistes d’aquesta factoria són per a molts adults d’avui els seus referents infantils de la televisió en blanc i negre, Bugs Bunny, l’ànec Lucas, Silvestre, Piolín, o l’inoblidable Correcamins, mec, mec!…
L’estil Warner, essència del cartoon clàssic, estava destinat sobretot a fer riure als nens, però lluny del plantejament superficial d’aquest objectiu, els cartoons de Warner servien per introduir elements de paròdia o fins i tot sàtira que els feien diferents als altres dibuixos animats, fent èmfasi a potenciar al pròpia intel·ligència de l’espectador infantil. En les pàgines del llibre Eso es todo amigos! , novetat aquesta setmana a la biblioteca, descobrirem la història dels personatges que van protagonitzar els dibuixos animats als que Cruz Delgado Sánchez i Alfons Moliné rendeixen homenatge, alhora que també es reconeix la tasca de l’estudi Warner i dels artistes que van donar vida a aquests personatges animats que van omplir moltes tardes de molts infants als anys setanta i vuitanta.
A l’any 1923, quatre germans canadencs Harry, Albert, Sam i Jack Warner van fundar la companyia Warner Bros. Pictures, eren temps en els que el cinema s’estava convertint acceleradament, des de la seva invenció a l’any 1895, en la forma més popular d’entreteniment del públic nord-americà. Uns anys després, el primer director i supervisor que va començar a destacar pel seu talent va ser Isadore Friz Freleng, que es convertiria posteriorment en el primer i principal impulsor del que s’anomenaria estil Warner, amb personatges com el porquet Porky, Pink Panther o Buggs Bunny a la dècada dels anys trenta. Va destacar principalment per la seva habilitat per escenificar una perfecta sincronització de l’animació amb la música. Posteriorment, l’arribada de l’animador Walter Lantz va completar el desenvolupament de la companyia a través de la implementació del seu sentit de l’humor als dibuixos a partir d’improvisar nous arguments als personatges.
La consolidació de l’estil Warner es va manifestar definitivament amb la incorporació del músic Carl Stalling, sempre escollia o composava la melodia idònia per totes les situacions dels dibuixos; així com l’actor Mel Blanc que posaria les veus als personatges més reconeguts de la companyia com Lucas, Bugs o Piolin. També l’arribada de Treg Brown va significar un pas endavant considerable en l’evolució dels dibuixos, a través dels efectes sonors que van significar una autèntica revolució. Va ser el responsable d’aplicar sons realistes i exagerats a les accions dels personatges, com utilitzar el soroll d’un avió quan corria el personatge de Correcamins. La consolidació posterior i la evolució de la marca durant les següents dècades va ser constant fins arribar a un inevitable declivi a finals de la dècada dels anys seixanta. Però els seus personatges van sobreviure i els trobem encara a la televisió actual i també en els molts records d’infantesa que encara perduren.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
