Al nostre gust

Aquesta setmana s’estrena a la Biblioteca de Catalunya un espectacle de creació a partir de textos de Molière, Ibsen, Mouawad o Shakespeare sota la direcció del dramaturg Oriol Broggi, que va dirigir anteriorment l’obra teatral Incendis amb un èxit aclaparador. En aquesta ocasió ens proposa una obra que li venia molt de gust fer a través de la figura de Shakespeare. Quan va començar a treballar Al nostre gust el va travessar la idea de fer un mescladís amb diferents textos de l’insigne dramaturg. L’espectador es deixarà dur per les paraules, les grans protagonistes d’aquest espectacle on se sap com es comença però no com s’acaba. Es tracta d’un entreteixit sensacional de desenes de textos teatrals en el qual es poden anar rastrejant com a espectadors els interessos i les dèries d’un director amb una gran ambició escènica. Els actors realitzen una posada en escena sense fissures, amb espurnes constants de genialitat, però al servei d’una idea teatral que cerca portar a l’espectador a la reflexió al voltant de la vida, de la mort, del teatre. Tot esdevé un immens absurd divertiment, però quina forma més magnífica de divertir-se. La mirada poètica cap al fet teatral i la paraula mai s’esvaeix i per tant no hi ha un argument al qual aferrar-se.

Un home discuteix amb un client. Què vol oferir-li? Només allò que desitja. La nit com la ficció empara espais i personatges que semblen sorgits del no-res, i de mica en mica l’escenari s’omple d’actors que són personatges i de personatges que són actors, i avancen pel bosc i tots plegats es perden amb Rosencrantz i Guildenstern, amb Di Filippo contant passes per un escenari, amb Txèkhov, amb Handke, amb l’amic Eleuteri d’Espriu i molts d’altres. Les paraules ens arrosseguen i ens porten molt més lluny del que podríem imaginar, a un espai nou, a una història nova, on l’art i la vida es citen i el resultat sempre és sorprenent. En l’escenari apareix la idea dels límits i la lluita entre allò que es vol ser i allò que realment ens convertim; entre allò que desitjàvem i allò que finalment aconseguim; entre allò que tant ens hem esforçat i el que finalment aconseguim. La realitat i el desig. La ficció i la vida.

El teatre és una mentida preciosa

Biblioteca Joan Oliva i Milà.