Tungsteno
El brasiler Marcello Quintanilha s’estrena en castellà publicant una obra de gènere negre molt particular perquè entra i surt de les premisses habituals d’aquest tipus de gènere segons li convé a l’autor. Per moments estem enganxats en una trama que sembla treta d’un thriller i en altres moments ens submergim en un introspectiu drama costumista. Les existències truncades oa punt de fer-ho i els anhels més o menys comuns d’una galeria variada de personatges, vertebren aquesta història gràfica de caràcter marítim amb traces de crònica social que pren el seu títol d’un element químic pesat i fonamental per a la vida moderna. El metall amb el punt de fusió més alt que es coneix, i que serveix per presentar aquesta història crua, salvatge i a plena de llum.
A través de les seves vinyetes es descobreix un relat on es barregen els passos i destinacions de diversos personatges, agitats i enredats en una xarxa de crims a on el seu autor orquestra una desfilada dinàmica de moviment sensacional, i a on demostra un control dels temps narratius esbalaïdor que aconseguirà enganxar des del principi a tots els seus lectors a la seva desfilada de personatges agressius i recelosos, criminals uns, torts i ferits els altres.
En l’argument conflueixen en el mateix embolic de successos uns pescadors furtius, que utilitzen dinamita per treure filons del mar des d’una barca prop de la costa de Salvador de Bahia; Caju, un jove dealer d’estar per casa, que descobreix el saqueig portuari al costat del senyor Ney, fort ex-sergent de l’exèrcit amb una supèrbia i un rigor insuportablement desafiants, més Richard, el policia que va a impedir que els pescadors il·legals es surtin amb la seva, i la dona d’aquest, sempre ofegada pel seu amor, sempre a punt de fer la maleta, sempre incapaç.
Però si hi ha alguna cosa que sobrevola tot el cosmos endimoniat d’aquest còmic, més enllà del seu relat a la carrera i el seu epíleg revelador, és la sensació que en la seva narració no hi ha herois. Tots tenen els seus temors, tots el seu egoisme, la seva crueltat, el seu remordiment, les seves ferides. Ningú fa res pels altres, l’únic que importa és cadascú. El dibuix de Tungsteno, novetat a la biblioteca, també reforça el valor de sèrie negra amb una acció i uns gestos propis del thriller més modern, optant sempre pels enquadraments i perspectives molt espectaculars.
El metal ideal para iluminar y devastar
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
