Loreak

Loreak ens parla de la vida, de les emocions reprimides que, en algun que altre moment, han de ser alliberades per assolir una pau que, tots i cadascun de nosaltres necessitem. Aquesta proposta cinematogràfica ho mostra amb la major elegància i humilitat possible a través de tres dones. Una es diu Ane, personatge que interpreta Nagore Aramburu, i no ha rebut precisament bones notícies. Li acaben de diagnosticar una menopausa precoç, i es troba alguna cosa perduda, sobretot perquè la relació amb la seva parella ha deixat de funcionar. L’altre protagonista es diu Tere, interpretat per Itziar Aizpurru. Té una vida familiar rutinària i el seu gest en general abans de res és agre, mai sembla trobar-se còmoda. Fins que sobrevé una tragèdia.

Les dues dones, en algun moment de la pel·lícula, iniciaran un camí de recerca. El motor de treure-les de la seva situació d’abatiment personal seran les flors, convertint-se en una excusa per sortir de l’estancament. Jon Garaño i Jose Mari Goenaga componen una narració delicada i plena de bifurcacions entre les dues històries, de manera que a poc a poc es van complementant d’una forma harmoniosa i subtil, concedint una importància crucial als escenaris i a les sensacions ambientals, però sobretot perquè es convertissin en un estat d’ànim, el dels protagonistes.

La presentació de tots els personatges queden tan ben definits, que de seguida l’espectador connectarà amb ells, gràcies a un guió que sap retratar a cadascun amb la major honestedat i humanitat possibles. No hi haurà qui no doni veracitat al perfil dels personatges que desenvolupen la història, ja que tots estan matisats amb una cura increïble. Les tres dones, Itziar Ituño interpreta a Lourdes, que apareixen són persones que viuen, a la seva manera, en una presó emocional de la qual els costa sortir, ja es a través d’alguna cosa tan senzilla com són unes flors, quan comença a florir i a despertar aquest alliberament que elles mateixes necessiten. Els personatges que apareixen a Loreak, com si de flors es tractés, tenen molts matisos i pètals que van caient i transformant-se en noves sensacions.

La música de Pascal Gaigne és d’una elegància poques vegades vista, ja que no abusa de l’escenografia, acompanya les escenes amb una subtilitat i contenció meravellosa que si explota per algun costat, ho fa en el moment precís. La fotografia de Javier Agirre proporciona un control que s’acosta a la perfecció de tots i cadascun dels enquadraments de les escenes amb una bellesa que envaeix a l’espectador i que dona com a resultat un producte excel·lent. Loreak ha estat el primer llargmetratge filmat en euskera a aspirar al primi Goya a la millor pel·lícula, i va ser també la primera cinta íntegrament en euskera que va competir en la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Ara es pot gaudir també a la biblioteca ja que és novetat aquesta setmana. No us oblideu de reservar-la.