El carrer Franklyn

Englobat en el Festival Grec d’enguany, el Teatre Nacional de Catalunya s’involucra en l’esperit crític i s’endinsa en la problemàtica que estan patint aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques per mantenir en propietat la seva llar, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir a on viure i una feina per poder viure dignament, i posar un petit gra de sorra per aconseguir no permetre els desnonaments que tristament s’estan produint en les darrers anys, o com a mínim o és el seu objectiu en la ficció. La primera quinzena de juliol està en cartellera l’obra teatral El carrer Franklyn, interpretada per Xavier Alberti, Montserrat Esteve i Oriol Janís, amb la direcció de Lluïsa Conillé, guanyadora del Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). La seva darrera obra teatral apropa a l’espectador una comèdia situada a una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.

Xavier Albertí assoleix el repte de transvestir-se per convertir-se en una professora de piano i solfeig, de cos masculí i sexualitat futurista a punt de ser desnonada, juntament amb el seu marit taxista, que interpreta Xavier Pujolràs. La veïna de la parella, interpretada per Lina Lambert, és parenta de la il·lustre Primera Ministra Margaret Teacher. Ara, després de la seva mort, el govern britànic li ha fet arribar un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro amb alguns efectes secundaris. I entre mobles i cendres, també arriba el governador del Banc d’Espanya, interpretat per Oriol Genís, que ha perdut una carta d’amor compromesa al taxi del marit de la cupletista. Un banquer en crisi que ja no pot concedir cap crèdit perquè ja fa temps que ha perdut el seu, de crèdit. L’espectacle, recomanat a partir dels 14 anys, compta amb l’escenografia d’Enric Planas i la il·luminació de David Bofarull. El vestuari ha estat dissenyat per Albert Pascual i Roberto G. Alonso que s’ha encarregat del moviment escènic. Aquest muntatge teatral recomanat es podrà veure a la Sala Petita del TNC, de dimecres a dissabte a les 20 hores i els diumenges a les 18 hores.

La polifacètica Lluïsa Cunillé és un clar exponent com a figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, la seva obra tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge. Els seus textos capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals per a crear un univers paral·lel, banal i en certs moments tràgic, però no mancats habitualment d’una acurada idiosincràsia. L’any 2014 el seu text dramàtic Boira rebé el primer premi Frederic Roda de teatre dins els premis de la Nit de Santa Llúcia. Han dirigit obres seves, entre d’altres, Lurdes Barba o Paco Zarzoso, amb el qual l’any 1995 co-fundà la Companyia Hongaresa de Teatre i ha permès escriure conjuntament Vacantes(1997), L’afer (1999), Intemperie (1995-96), Viajeras(2001) i Húngaros(2002), estrenades per aquesta companyia i dirigides per Paco Zarzoso. El seu darrer projecte ha estat dirigir en el Teatre Nacional de Catalunya, en motiu del Festival Grec, una nova representació amb una bona dosis de crítica social que apunta clarament al capitalisme que ens ha tocat viure, i que cada vegada asfixia més a les persones i famílies amb menys recursos. La darrera funció serà el diumenge, 19 de juliol.