Fedra
Aquesta setmana s’estrena a Barcelona l’obra teatral Fedra, dirigida per Sergi Belbel i amb un repartiment molt destacable encapçalat per Emma Vilarasau, amb Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Bonacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.
Fedra és una dona de apassionada, ardent, tempestuosa, posseïda per Afrodita i, pels designis d’aquesta deessa, ha de caure enamorada fins a la desmesura d’Hipòlit. Va ser escrita a l’any 1967 i va ser inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca i també del clàssic grec d’Eurípides. Aquesta obra teatral va ser un fracàs a l’època tan que, com a conseqüència, el seu autor Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a ser historiador del monarca Lluís XIV de França.
En aquesta obra teatral de versos alexandrins que s’estrena al Teatre Romea, Sergi Belbel ens presenta el personatge de Fedra com una dona perdudament enamorada del seu fillastre Hipòlit, i empesa per la seva confident Enona, confessa la seva passió per ell. Però es mostra ferida pel rebuig d’Hipòlit, fet que li comporta no poder amagar els seus sentiments davant seu espòs i rei d’Atenes, Teseu.
Assotada per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí.
L’obra clàssica constitueix una lluita entre la deessa de la guerra que ha posseït a Hipòlit i la deessa de l’amor que embogeix a Fedra. No obstant, un altre dels temes del text és la política humana, ja que no es pot oblidar que els protagonistes són els grans nobles de l’antiga Grècia però també s’inclou als servents, concretament Enona, que interpreta Mercè Sampietro. Els criats estan preocupats de la part política, de l’encaix social. Els amos estan preocupats per la part personal, les histories del cor, explica el seu director.
Sergi Belbel ha exemplificat que els versos de l’autor francès Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra a la pell i es materialitza, ja que l’obra versa sobre el desig il·lícit, de l’amor no correspost i prohibit, i després de la qual Racine va deixar d’escriure.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
