Kongo
Sí, si que vaig ser allà, sempre que per allà entenguem la regió que circumda les Cataractes de Stanley, que l’any 1868 era l’espai en blanc més blanc de la faç de la terra. Joseph Conrad
Aquesta història gràfica ens porta cap al tenebrós viatge de Józef Teodor Konrad Korzeniowski per l’interior del Congo. Va ser el 1968 quan tenia nou anys, mentre observava un mapa d’Àfrica tal com era aleshores, i va descobrir l’espai en blanc que representava el misteri sense resoldre que comportava aquest continent, i amb una reforçada confiança i una audàcia sorprenent es va proposar anar immediatament quan fos major d’edat.
Conrad es va viatjar al Congo per treballar i per complir un somni de la infància però va tornar traumatitzat per haver servit a una força colonitzadora cobdiciosa i assassina. Encara que no va ser capaç de qüestionar la idea principal de l’imperialisme, es va adonar que aquesta colonització com ell imaginava no era més que una il·lusió.
El còmic Kongo realitza una narració de manera fluïda, però sense ostentacions innecessàries, la seva història des de que, gràcies als contactes de la seva tia, Margarita Poradowska, i el seu domini de la llengua francesa, aconsegueix un lloc en una naviliera belga dedicada a explotar rutes fluvials comercials al país africà per comerciar obtenint ivori durant l’any 1887. Poc a poc, l’ambient opulent de la travessia atlàntica que l’acosta al seu destí es va enterbolint progressivament, i se li enfosqueix l’ànim en prendre consciència a la seva arribada de l’ambient real que es respira a la colònia belga a l’Àfrica.
El guió de la història està a càrrec de Christian Perrisin; mentre que el dibuix va a càrrec de Tom Tirabosco. Aquest dibuix es mostra fosc, brut, com si estigués fet a carbonet, però que transmet a la perfecció aquest rerefons fosc de la història, aquesta terbolesa ambiental, aquesta decadència. Però, a la vegada, imita el típic estil de dibuix de línia clara aconseguint captar els trets dels protagonistes d’una forma molt diàfana.
Korzeniowski va sortir de Boma a mitjans del mes de desembre de 1890 i va arribar a Brussel·les a finals de gener de 1891 i a Londres un mes més tard. El seu estat de salut era feble, el metge al que va anar a visitar, amb l’esperança que li proporcionés un remei per les seves malalties, li va diagnosticar diversos mals: anèmia, malària, neuràlgia del braç dret i desordre reumàtiques en la cama esquerra. Encara que cap dels seus mals, per dolorosos que fossin, li afligia tant com el seu angoixa moral.
A mitjans de novembre de 1891 li van oferir un lloc a bord d’un vaixell anomenat Torrens. Aquesta nau de prestigi transportava mercaderies i passatgers acabalats feia Austràlia, i va ser durant la travessia que va fer amistat amb un estudiant de Cambridge a qui va lliurar el seu manuscrit encara sense publicar. La seva milloria en la salut li havia permès començar a escriure La bogeria d’Almayer.
Uns anys més tard, 1894, Korzeniowski va acabar la seva novel·la i la va enviar a un editor anglès, en comprovar que els mesos passaven sense notícies del seu llibre optar refugiar-se a Suïssa; a la seva tornada va rebre la notícia que el seu llibre es publicaria en el primer semestre de 1895 i aviat Józef Teodor Konrad Korzeniowski va passar a ser Joseph Conrad.
Durant els següents trenta anys de la seva vida escriuria quatre llibres, alguns d’ells convertits en clàssics de la literatura anglòfona, com Lord Jim, Nostromo, El negre del Narciso o El cor de les tenebres, títol del llibre en què es basa el còmic Kongo que és novetat aquesta setmana a la biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
