Debussy, el compositor del mes a la Cardona

Claude Debussy (1862 – 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del segle xx i el precursor de la música contemporània. Fou gràcies a una tia seva que als set anys li pagà les classes de piano que s’inicià dins del món de la música.

Admirador en un principi de l’obra de Wagner, va trencar amb el corrent romàntic del segle xix per desenvolupar un sistema d’harmonia i estructura musical molt original anomenat impressionisme musical, que va expressar en molts aspectes els ideals als quals aspiraven els pintors i escriptors impressionistes i simbolistes de la seva època.

Debussy va crear un món de timbres i colors que va perfilar els senyals d’identitat del modernisme musical francès, després de la humiliació gal·la a la Guerra francoprussiana i les seves innovacions harmòniques obriren el camí a las noves tendències musicals del segle XX.

Evidentment que Debussy no va seguir en cap cas els cànons romàntics de la seva època i es desmarcà d’aquesta corrent des dels seus inicis com a compositor per a orquestra i piano i de fet, ja com a estudiant, li agradà experimentar amb dissonàncies i intervals que no es corresponia amb allò que s’ensenyava al conservatori.

Als 10 anys començà a estudiar al Conservatori de París, on passà poc més d’un decenni a les ordres dels millors professors, però al perdre el premier prix de piano, descartà convertir-se en concertista.
Debussy treballà durant tres estius, abans de la vintena, per a Nadezhda von Meck, una rica aristòcrata rusa que exercía com a mecenes de Chaikovski.

L’any 1884, guanyà el Prix de Rome de composició, premiat amb una beca de quatre anys a l’Académie des Beaux-Arts de la Villa Medici, però no conservà records massa agradables d’aquesta experiència doncs explicava l’ambient asfixiant, la companyia avorrida, el menjar dolent mala i les estàncies monàstiques abominables.
De fet, a Roma es sentí incapaç de composar però per sort va conèixer a Franz Liszt i quedà meravellat del seu domini del piano. Arrel d’aquesta trobada decidí que seguiria el seu popi camí, independentment dels comentaris de l’acadèmia.

Entre 1888 i 1889 visità diferents cops Bayreuth, on assistí a òperes de Richard Wagner. Li agradà moltíssim, i si bé el seu èmfasi emocional no encaixava del tot amb la seva manera de concebre la música, la sensualitat del compositor alemany es deixaria notar en vàries de les seves composicions.

A l’Exposició Universal de París de 1889, Debussy escoltà per primera vegada el gamelán, música tradicional d’Indonesia. Quedà gratament sorprès i de manera immediata incorporà els seus curiosos ritmes, escales o melodies en algunes de les seves peces.

Tot i que no li agradava massa que se’l classifiqués com a impressionista, el cert és que admirà i s’inspirà en obres de pintors impressionistes i les seves composicions creen una atmosfera que apel.la als sentits i que resultava totalment nova aleshores.

Si voleu saber quin fons tenim disponible a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.