Adéu a Josep M Blanco, el darrer dibuixant del TBO
Nascut a Barcelona l’any 1926, Josep M. Blanco ha estat sense cap mena de dubte un prolífic creador d’historietes i el reconegudíssim dibuixant de la popular La família Ulises i de Los Kakikus.
De petit ja mostrava certa habilitat per al dibuix, reproduint en els deures el que havia fet el diumenge anterior o el menjador de cas, destresa que el va estar a punt de portar becat a estudiar a Rússia quan ja s’acostava el desenllaç de la Guerra Civil.
Que conegués exactament el número de vinyetes que havia fet era deformació professional ja que la seva trajectòria laboral començà per ser aprenent de pastisser, administratiu en una notaria i acabà de cap de comptabilitat en un banc, on conegué a Manuel Urda, qui l’animà conjuntament amb Coll a que mostrés el seu treball a la revista TBO.
El mundo se ríe, per a Pulgarcito l’any 1947 o Patam Plaff i El loco Perico, per a Garabatos l’any 1950, foren els seus inicis abans d’arribar al TBO.
I quan hi va arribar, va haver de polir el seu estil per adaptar-se al de la revista. “Jo estava més influït per les revistes de Bruguera”, havia dit, que eren molt més dinàmiques en el sentit que el desenllaç de cada historia havia d’acabar en un terrabastall.
El dinamisme del TBO era d’una altre mena perquè sovint el desenllaç era una situació que provocava vergonya o perplexitat sense que hi hagués cap plat trencat. Allà va tenir la sort de treballar amb la vella guàrdia del mític TBO: Opisso, Urda, Muntañola, Sabatés o Coll.
Va ser hereu, però en aquests cas de manera més propera, de Benejam, l’autor de La Familia Ulises, sèrie que ell també va dibuixar però que mai va voler signar perquè considerava que “l’autèntic autor era Benejam” i a ell com a treballador de la revista li tocava fer-ho.
Però hi havia altres motius per no signar: en senyal de reconeixement, respecte i agraïment a Benejam per ser l’únic que s’havia interessat pels seus dibuixos quan es va presentar a la redacció del TBO.
Blanco no tenia personatges fixes, però l’any 1963 acabà creant la sèrie sobre indígenes africans Los Kakikus, d’extremitats filiformes, llavis vermells i prominents, faldilles de fulles verdes i molt més llestos que els blancs. “Tothom tractava temes de colonialisme, però jo vaig tractar d’humanitzar-los” deia el seu autor.
Refugiat en una apartada taula del mític cafè del Oro del Rhin, el detallista i perfeccionista dibuixant planificava tots els dilluns a la tarda unes historietes on ho controlava tot: guions, textos i coloració.
Segons Josep M Blanco, a la seva època només “es pagava un duro per vinyeta” i és per això que acostumava a fer vinyetes d’un sol moviment fins concretar-ne 32 en una conclusió. No va ser fins que es va jubilar que comença a plasmar una de les seves passions: les escenes amb multituds. Deia ”vaig afegint personatges i situacions fins que em canso”. Cada personatge, i al menys se’n compten un centenar, és protagonista d’un acudit i estan hàbilment relacionats entre ells. Així neix l’any 1993 Barcelona de Blanco i segons ell mateix “més que mirar, cal llegir perquè es poden perdre molts detalls”.
Al 2016 va rebre el Grand Prix del Saló del Còmic en reconeixement a la seva carrera i un any després tingué un paper important en la celebració del certamen dels 100 anys del TBO.
La seva discreta actitud contrastava amb una picada d’ullet cap als lectors doncs es dibuixava en mig d’aquestes panoràmiques, com un més entre la multitud, generalment assegut en un tamboret i amb els seu tauló i amb el llapis a la mà. El repte era trobar-lo i estem segur que volia que el recordéssim així, dibuixant.
Us convidem a venir la comicteca de la Biblioteca Armand Cardon a Torrandell i descobrir aquestes vinyetes, autèntiques obres d’art, del gran Josep M. Blanco.
