No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca pel mes de maig està preparant la lectura de la novel·la No arriba la mort, de Rosa Nogué, i es reunirà la tarda de l’últim dissabte del mes.

L’obra: No arriba la mort
Transformant un vers de Joan Salvat-Papasseit: i no arriba la mort ni si l’heu demanada, l’autora titula la seva primera incursió en el gènere negre – “o gris marengo”, com ella ha comentat en alguna ocasió –, que va merèixer el premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.
En un marc que coneixem perfectament, ja que l’acció transcorre a Vilanova i la Geltrú (port esportiu, la plaça del Port, Ribes Roges, el Museu Víctor Balaguer…), ens presenta uns personatges que ens resultaran propers – joves adolescents com l’Isis Camps o el Roger i la Carla, o els seus pares i familiars, o la inspectora Joana Valls i el sotsinspector Pau Raventós – al costat d’altres més exòtics i paradigmàtics del gènere que la novel·la aborda: com el milionari egipci Hosmi Abdullah i tota la seva cort de satèl·lits delinqüents.
Durant les trenta-sis hores que envolten la nit de Sant Joan – amb els petards tradicionals i d’altres ja no tant –, i a partir de l’arribada al port del megaiot Hosmi II, es desenvolupa una trama àgil, interessant, amb sorpreses i girs inesperats, entre els quals hi trobarem un de tan entranyablement vilanoví com el rapte de la nostra mòmia Nesi de la seva llar, el museu Víctor Balaguer.
En aquesta novel·la, hi passen moltes coses i l’acció no decau en cap moment.
La construcció de la trama és competent i molt hàbil, i els diferents ambients han estat perfectament estudiats i documentats per assegurar–ne la versemblança. Això, i un llenguatge solvent però molt entenedor, atorguen un ritme àgil a la novel·la i que, per tant, la tensió i l’atenció sempre es mantinguin.
A més, l’encant dels paisatges tan coneguts i familiars ens dóna un plus d’interès i ens fan visualitzar moltes de les escenes com si ja veiessin la pel·lícula que se’n podria fer.
Llegint No arriba la mort, hom té la sensació que l’autora s’ho deu haver passat molt bé escrivint-la. Com ens ho passarem tots nosaltres en llegir-la o rellegir-la.

L’autor: Maria Rosa Nogué
Aquesta autora gairebé vilanovina, va néixer a Còrdova el 1965. No és una “VTB pota negra”, però gairebé, perquè viu a Vilanova i la Geltrú des dels 3 anys, estudià a l’Institut Manuel de Cabanyes i sempre ha estat molt lligada a la nostra ciutat. El 2011 va tenir l’honor de la ser la pregonera de la Festa Major d’hivern (Sant Antoni Abat) i el 2016 i de fer el Convit a la Festa de la d’estiu (Mare de Déu de les Neus).
Des del 2001 al 2018, any del seu tancament, va col·laborar amb el Diari de Vilanova amb una columna d’opinió. Ara publica articles al butlletí penedesenc La Fura i al butlletí digital La Independent, agència de notícies amb mirada de gènere.
Si sempre havia dit que el seu somni era ser mestra i escriptora, i que gran part del seu món eren els llibres, la música i els viatges, caldrà que la considerem una doma molt afortunada, ja que després d’estudiar Filologia Catalana, de fer els cursos de Doctorat en Literatura Moderna i d’aconseguir el Grau Professional de Piano, va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts, i des del 2006 és professora de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
També ha cantat a l’Orfeó Català i la seva obra literària es consolida d’any en any.
Nogué ha publicat contes infantils (El regal, 1991, El secret d’en Bec Llarg, 2015), la narració de la cantata musical El Follet Valent, amb música de Núria Juanet i cançons de Clara Ripoll (1999), la novel·la breu Els Sonets a Anaïs (Primer Premi del Certamen Nacional de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, 2001), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009, La noia del creuer, 2017) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010), on aplega la seva passió per la música i la seva experiència coral a l’Orfeó Català, amb la història del Palau de la Música Catalana, vist com un espai entre mític i màgic.
El 2017, amb No arriba la mort (Premi Bellvei Negre 2017), fa la seva primera incursió en el camp de la novel·la negra. La segona mort de Lorenzo Contini (Finalista del Premi Gregal, 2017) lliga la intriga policíaca amb dues poderoses aficions de l’autora: la dèria per la literatura i l’evocació d’una ciutat tan singular com Venècia.
Enguany serà l’autora protagonista de la VIII Trobada dels Clubs de Lectura Penedès-Garraf que se celebrarà el 7 de juny de 2019, a Vilanova i la Geltrú i on participaran 18 Clubs de Lectura d’aquestes comarques.