La parella del costat, Shari Lapena
El darrer llibre que han comentat els clublaires de L’Oliva Negra ha estat La parella del costat de l’escriptora canadenca Shari Lapena.
Shari Lapena, l’autora
Shari Lapena va néixer al Canadà l’any 1960. De nena va créixer envoltada de llibres. La seva mare, una apassionada de la literatura, s’encarregava que a casa sempre hagués què llegir. Potser d’aquí va sorgir la seva passió per l’escriptura i la lectura; un hàbit que ha inculcat als seus dos fills, els quals ho fan desmesuradament, tot i que un d’ells és dislèxic.
Va estudiar Dret perquè, encara que havia volgut ser escriptora des de la infància, no creia que “fos una elecció practica de carrera”, i es va llicenciar a la The Humber School for Writers.
Després d’alguns anys treballant com a advocada i d’insatisfacció en la professió legal, Lapena va tornar a l’escola per convertir-se en professora d’anglès, a la qual s’adaptava millor. En tenir els seus dos fills va decidir quedar-se a casa amb ells, i va començar a escriure, debutant com a novel·lista amb Things Go Flying (2008), una comèdia en una trama amb crisi d’edat, secrets i fantasmes. La segona novel·la va ser un altre llibre d’humor, Happiness Economics (2012), la història d’un poeta anomenat Will Thorne, casat amb una brillant economista, a la recerca d’una musa i del significat de la vida.
Però les novel·les literàries còmiques no es venen molt bé i va decidir canviar de gènere, abandonar la comèdia i crear trames de suspens i misteri un gènere que sempre li va encantar llegir, però no s’havia atrevit a abordar.
El salt a la fama com a escriptora li va arribar amb La parella del costat (2016), que podria adscriure’s a l’anomenat domestic noir.
La parella del costat, el llibre
Mai se sap el que passa a la casa del costat. Dues parelles, dues cases i un muntanya russa de mentides, traïció i secrets entre marits i mullers. 
Tot comença la nit en què Anne i Marco Conti van a sopar a casa dels seus veïns Cynthia i Graham i deixen la seva filla Cora de 6 mesos a casa seva. La veïna els ha convidat a una petita festa a casa però prefereix que la nena no hi vagi. Res personal, és només que no suporta la idea que plori.
Marc està d’acord. Després de tot, diu, és la casa del costat. El pla que proposa és portar-se el monitor infantil i tornar-se per anar a veure-la. Tot i així, Anne se sent molt culpable de deixar-la. Se sent una pèssima mare per anteposar una estona de diversió a la petita. Marc, el pare de Cora, s’ho està passant genial i considera que la seva dona ha de divertir-se una mica més, ja que des que va tenir a la nena ha estat patint problemes de depressió. Cada mitja hora fan torns Anne i Marc per anar a veure-la i comprovar que segueix dormint. Tot està bé fins que la festa acaba i quan el matrimoni torna a casa i descobreixen la porta principal entreoberta i les seves pitjors pors es fan realitat: la petita ha desaparegut.
I ja encetem la recta final del curs 2018-2019 de L’Oliva Negra. El darrer llibre que comentarem enguany serà: El fals somriure de Mari Jungstedt.
Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra
