Trece monos

El dilluns dia catorze vam tenir lloc la trobada del club de lectura de Ciència Ficció, per comentar el llibre Hacedor de Estrellas de l’escriptor britànic Olaf Stapledon.
El llibre ha estat considerat per molts escriptors com una Bíblia del gènere de ciència ficció. Hacedor de Estrellas ens porta a un viatge per l’univers, conegut i per conèixer, actual i futur, a través de diferents mons amb estructures de civilitzacions diferents, éssers que semblen humans però amb pelatges verds, homes plantes, crancs en simbiosi amb peixos, etc.
Ens introdueix en el poder de la ment i com poder viatjar amb ella a imperis galàctics, a les seves guerres i les seves destruccions…
També ens presenta idees com la clonació i l’eugènesi. I Finalment la trobada amb l’ésser que és el creador d’estrelles i que no sent amor per les seves criatures, doncs per a ell simplement són esbossos i jocs.
Escriptors com Isaac Asimov, Arthur C. Clarke o Virginia Woolf han begut aquestes idees i han construït llibres basats en elles.
L’autor, filòsof per sobre de tot, sempre donant tombs a la metafísica i a l’idea que l’home i tota la història de la humanitat és un instant, menys d’un segon en un univers que constantment neix i es destrueix.

Per a la propera trobada el grup prepara la novel·la:

L’obra: Trece Monos
Carregat d’una ironia que es revela ja des del seu títol, Trece monos és un compendi dels millors nous relats de César Mallorquí, un autor al qual s’espera amb entusiasme des de la sonada publicació en els anys 90 del Cículo de Jericó, per a molts el millor llibre de narrativa breu de ciència ficció mai publicat per un autor espanyol.
A més d’un espectacular retorn al gènere després de dues dècades d’èxit en la literatura juvenil, l’antologia suposa una oportunitat única de gaudir de les millors peces de Mallorquí, entre les quals s’inclouen contes inèdits i altres premiats i apareguts en diverses publicacions, tant espanyoles com estrangeres. Ja que el llibre que ens ocupa recull una varietat de relats que abasta un marc temporal ampli (1996-2014) i també un variat espectre d’enfocaments.
Cada conte té un petit pròleg de l’autor de mitja pàgina que informa de quan i perquè va escriure cada relat. Un cop dins el llibre trobem tretze relats d’allò més variat (el nombre no sorgeix a l’atzar, sinó que va ser exprés desig de l’autor). Tots ells tenen alguna connexió amb el fantàstic, algun nexe amb llocs i situacions que van més enllà del nostre raciocini. Sens dubte estem davant un viatge fabulós, un d’aquells que ens porten a mons ignots i a temps llunyans, una lectura que es gaudeix per les seves moltes facetes i matisos. Com en tot conjunt de relats n’hi ha excel·lents i mundans, millors i pitjors, sempre a gust del lector. Però la majoria comparteixen l’encert de plantejar-nos dubtes i dilemes res trivials, de obligar-nos a pensar sobre moltes coses; entre aquestes temàtiques res fútils hi ha alguna força reiterativa, i és que la religió dóna per a molt.
A Trece monos Mallorquí afegeix al seu il·lustrat sentit de la irreverència una dura mirada a la condició humana, reflexionant amb humor i lucidesa, de vegades entre rialles, sobre la decadència, la mort o la manca de valors. Gaudí ressuscitat virtualment, el senyor Scrooge venent joguines sexuals per Nadal, Déu amb la cara d’Hugh Laurie … Però també la humanitat del segle XXIII, el secret de la longevitat, una partida d’escacs mil·lenària, un cartògraf regalant una illa al seu estimada … I uns estranys micos que escriuen novel·les.
L’autor: César Mallorquí
César Mallorquí de Corral va néixer el 10 de juny de 1953 a Barcelona. La seva família es va traslladar un any després a Madrid, on ha viscut des de llavors. El seu pare, José Mallorquí, també era escriptor, conegut per ser el creador d’El Coyote.
És un dels més reconeguts autors hispans de ciència ficció. Així ho demostra la quantitat de premis rebuts: un UPC el 1995, dos Albert Magne, un altre parell de Gigamesh i l’Ignotus de 1999, per esmentar-ne alguns …
Va publicar el seu primer relat amb quinze anys i amb disset col·laborava a la desapareguda revista La Codorniz. El 1972 va col·laborar com a guionista per a la Cadena SER.
Va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense i va treballar com a reporter uns deu anys. En finalitzar la mili, el 1981, va entrar al món de la publicitat com a creatiu, treball que va exercir durant més d’una dècada. Va passar a dirigir el 1991 el Curs de Creativitat Publicitària de l’IADE de la Universitat Alfonso X el Savi, alhora que col·laborava com a guionista de televisió amb diverses productores.
En aquells dies, Mallorquí va tornar a escriure ficció novament, activitat que havia abandonat quan va començar a dedicar-se a la publicitat, inclinant-se per la ciència-ficció i la fantasia. Entre les seves influències hi ha Jorge Luis Borges, Alfred Bester, Clifford Simak i Fredric Brown, i també inclou entre els seus predilectes a Ray Bradbury i Cordwainer Smith.
Al llarg de la seva carrera ha aconseguit nombrosos premis que reconeixen la seva tasca creativa, entre els quals destaca el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil en tres ocasions (1997, 1999 i 2002); Premi Ignotus 1999, Premi Gran Angular de Literatura Juvenil 2000 per La catedral, Premi Nacional de Narrativa Cultura Viva 2007 i Premi Hache 2010 per La caligrafía secreta d’Edicions SM.
Entre tots aquests títols podríem esmentar El Círculo de Jericó, El coleccionista de sellos, La catedral, El decimoquinto movimiento o L’illa de Bowen. El 2015 va obtenir el Premi Cervantes Chico per tota la seva trajectòria literària.
En els últims anys s’ha centrat principalment en escriure novel·les de literatura juvenil, però mantenint sempre l’alt nivell de qualitat que el caracteritza i sense abandonar la participació en antologies com Bleak House Inn. Diez huéspedes en casa de Dickens; Prospectivas. Antología del cuento de ciencia ficción española actual o Mañana todavía.