Trobada del Club de Lectura d’Adults
El dissabte 30 de maig va tenir lloc una trobada virtual del Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona, amb una participació de 19 persones. Es va comentar la darrera lectura del club, Aprendre a parlar amb les plantes, de la Marta Orriols.
L’autora: Marta Orriols
Marta Orriols Balaguer va néixer a Sabadell l’any 1975, i als 20 anys s’en va anar a viure a Barcelona, on encara s’hi està.
És llicencià en història de l’art, i posteriorment va estudiar guió cinematogràfic a l’escola de cinema Bande à Part i escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Ella mateix ens diu que des de petita escrivia per a ella mateixa, però que la seva formació es completà per altres camins que no hi tenien res a veure. Té un màster en marquèting i comunicació i un posgratu en gestió cultural.
Obres
És autora del blog No vull dormir i treballa ocasionalment com a lectora editorial. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació culturals, com Catorze.cat i a Núvol.
El 2016 va publicar la seva primera novel·la, Anatomia de les distàncies curtes, una recull de contes prologat per Jenn Díaz. Uns textos que retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.
Aquell mateix any va perdre el seu company de manera sobtada en un accident d’aviació. Viu amb els seu dos fills i un tèckel de pèl dur, Ecco.
El 2019 va guanyar el Premi Òmnium a la millor novel·la en llengua catalana de l’any 2018, amb l’obra Aprendre a parlar amb les plantes. Ella mateixa el va escriure també en castellà, i s’ha traduït a sis idiomes.
L’obra: Aprendre a parlar amb les plantes
La novel·la gira al voltant d’una única protagonista, Paula Cid, una neonatòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu, que comença a veure com se li allunya la joventut i viu lliurada en cos i ànima al seu treball.
Amb tot, acaba de perdre el seu company, el Mauro, escombrat per un cotxe, pocs moments després que ell li comuniqui que la deixa.
El dol
El dol es veu enterbolit per la notícia del trencament de la relació i serveix a l’autora per assenyalar un distanciament de la protagonista. Això no disminueix el seu dol però li permet no caure en la idealització de l’ésser estimat que acaba de perdre definitivament.
A la història trobem tot tipus de sentiments contraposats: amor-odi, orgull-autocompassió, desig de solitud i necessitat de la gent i de demostrar-se que ella segueix viva.
Amb un llenguatge natural i una sèrie de símbols, el principal dels quals són aquestes plantes que el seu company cuidava i ella està disposada a deixar morir.
També ens presenta alguns personatges secundaris: primer el pare, també vidu i sobreprotector i després la seva millor amiga. Tots dos la volen reconduir pels camins de la normalitat i de la felicitat, aparentment impossibles per a la Paula.
La mort
La mort és un tabú pel qual hi passem de puntetes. Així doncs, és normal que ens aferrem a la cara amable de la vida perquè seria molt trist viure pensant que anem a morir.
En primer lloc, no en parlem per por a atreure–la. Però quan una mort és a destemps, quan no toca morir, aquest tabú és més evident perquè la gent t’arrossega a una pretesa normalitat que per a tu no existeix. No sabem fer–li un lloc al dolor en la nostra societat.
Malgrat que hi ha un evident paral·lelisme entre la vida de la protagonista i la vida de la pròpia autora, l’autora insisteix que ha creat un personatge i una trama que s’allunya de la seva pròpia experiència. Tot i que confessa que recull moltes de les seves vivències.
Així doncs, aquest és un llibre molt lluminós per dos motius. D’una banda perquè la Paula veu que la vida ha de seguir i de l’altra, perquè per a això entén que l’única forma de vèncer el dolor és acceptar que ha d’estar aquí.
Orriols va començar a escriure la novel·la quan va llegir Nora Webster, de l’escriptor irlandès Colm Tóibín. El llibre està protagonitzat per una una vídua de la seva mateixa edat.
Finalment, recordar que la propera trobada serà dissabte 20 de juny i es comentarà la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ de l’escriptora Irene Solà.
Trobareu altres ressenyes de novel·les que ha llegit el Club de Lectura d’Adults aquí i aquí.
