Hijos del clan rojo

El dimarts dia 16 es va fer la trobada del Club de lectura de ciència-ficció sobre el llibre Frankenstein, de Mary Shelley. Una autora sorprenent tant pel moment històric que vaig viure com el tipus de llibres que va escriure. L’any 1817 s’acaba de descobrir que el sol és un planeta més i que no som el centre de l’univers, les teories del creacionisme i, entre l’aristocràcia, l’electricitat és un divertiment.
És un llibre romàntic, amb paisatge tenebrós i tempestes i un personatge, Víctor Frankenstein, que pot recordar al jove Werther, un personatge molt romàntic. També té un punt gòtic per la Criatura, que de vegades es pot assimilar a un fantasma, a un ésser demoníac com Faust.
Avançat al seu temps, om el considera com el primer relat de ciència–ficció, tota vegada que per reviure el monstre es fan servir coneixements científics i no màgia, com el Golem ni un pacte amb el diable, com en el cas de Faust.
En general, el grup es troba més a prop de la Criatura que del creador, més identificats amb el ser monstruós que amb Victor Frankenestein. La sensació de soledat que transmet el monstre, d’algú que no té família, que és òrfena, i que és diferent i aquest sentiment de rebot per ser diferent.
Ens suggereix la idea del bon salvatge perquè el monstre no comença a matar fins que no sent profundament el rebuig i el que fa és venjar-se del seu creador perquè no ha estat capaç d’estar amb ell, d’educar-ho i fer-li un lloc en la vida.
La conclusió és la d’un llibre que ja sempre serà etern.
Per a la propera trobada el Club prepara la lectura del llibre Hijos del clan rojo

L´autora: Elia Barceló
Elia Barceló va néixer el 1957. Va estudiar Filologia Anglogermànica a la Universitat de València (1979) i Filologia Hispànica a la Universitat d’Alacant (1981). Es va doctorar en literatura hispànica per la Universitat d’Innsbruck, Àustria (1995) amb una tesi sobre els arquetips del gènere de terror en els relats fantàstics de Julio Cortázar. Des de 1981 viu a Innsbruck (Àustria), on treballa al Departament de Romanística de la Universitat. Imparteix classes de literatura hispànica, cultura i civilització espanyoles, composició i estilística, i escriptura creativa.
És considerada una de les tres grans escriptores de gènere fantàstic en llengua espanyola juntament amb la cubana Daína Chaviano i l’argentina Angélica Gorodischer. A part del gènere fantàstic, el que la va fer popular i amb el qual va guanyar diversos premis com l’UPC de novel·la curta o el Ignotus, ha conreat també la novel·la juvenil, el que li ha valgut grans reconeixements i la concessió de dos premis Edebé el 1997 i 2006. El 2007 va ser reconeguda per l’Associació Espanyola de Fantasia, Ciència Ficció i Terror amb el Premi Gabriel, guardó honorífic reservat per a les més importants personalitats del gènere fantàstic a Espanya, sent la primera dona en aconseguir-ho.
Ha publicat novel·les, assaig i uns quaranta relats en antologies i revistes espanyoles i estrangeres (Alemanya, Argentina, Bèlgica, Xina, Estats Units, França, Itàlia, Grècia, Hongria, Mèxic). Part de la seva obra ha estat traduïda al francès, italià, alemany, català, gallec, anglès, grec, hongarès, holandès, danès, noruec, suec i esperanto. El 1994 i 1995 va col·laborar en El País de las Tentaciones amb articles d’opinió.
Participa regularment en la Semana Negra de Gijón, on ha portat tallers literaris juntament amb Luis Sepúlveda, Laura Grimaldi, Angèlica Gorodischer i Rolando Hinojosa-Smith.
Sobre la seva obra s’han escrit diversos articles acadèmics, dues tesis de llicenciatura (Àustria i França) i part d’una tesi doctoral (Estats Units).
Amb el nom d’Elia Eisterer-Barceló es dedica a la investigació literària, dóna conferències, imparteix cursos de formació de professorat, participa en congressos de la seva especialitat i publica ressenyes i articles acadèmics. El seu camp d’investigació és la literatura fantàstica, de ciència ficció i de terror, així com la narrativa argentina i cubana del segle XX, la novel·la negra i la literatura juvenil a Espanya.

L’Obra: Hijos del clan rojo
Hijos del clan rojo és el primer llibre d’una saga on la informació està massa dosificada, dels que has de començar a degustar a poc a poc per poder descobrir pàgina a pàgina el món que s’amaga darrere d’elles, adornat i camuflat hàbilment per mantenir-te amb centenars de incògnites planejant sobre el teu cap, aconseguint que siguis incapaç de descobrir el que succeirà fins que ensopegues contra la realitat quan menys t’ho esperes. És una novel·la coral, una cosmogonia d’allò amb el que vivim, però no veiem, és una crítica a les societats anomenades “del benestar”.
Quatre clans que es relacionen amb els quatre arcans. El món als peus d’uns éssers que són superiors als humans, i es mouen amb la impunitat de saber-se més bells, més savis, més rics… Uns ens que, protegits per la seva posició social, es mouen pel món amb total impunitat, sense haver de retre comptes a ningú.
Una novel·la desenvolupada a Europa i el nord d’Àfrica. Tenen poder, diners, bellesa, i la seva vida abasta diversos segles. Són esplendorosos i cruels. Fascinants. Són Karah, els quatre clans. Les seves llegendes diuen que procedeixen d’una altra realitat.
Karah viu entre nosaltres, Haito, controlant el nostre món, ocultant secrets mil·lenaris, però s’estan extingint i han decidit forçar el naixement d’un nexe per intentar el contacte amb els seus creadors. Ara la necessiten a ella, una heroïna que no sap que és una cosa especial i a la qual tots persegueixen, en una trama de traïcions, viatge, assassinats … en la recerca de la clau: Què és l’Anima Mundi?
A la manera de Cien años de solitud, Barceló ens ofereix un pla de personatges al principi de la novel·la perquè no es tracta només d’una novel·la coral, sinó de la creació d’un món nou en el qual els personatges tenen entitats absolutament diferenciades, es mouen de manera autònoma i exerceixen la seva llibertat fins al punt de fer-nos partícips de qualsevol decisió que prenguin, còmplices-admiradors de l’exercici del lliure albir que, de vegades, ens porta a la sang i altres a l’infern.
L’enfrontament entre el bé i el mal està representat per dues amigues que, sense voler-ho, es veuen separades per dos dels clans: Lena (karah del clan blanc) i Clara (portadora d’un dels hereus del clan vermell).
Una novel·la muntada des de diverses càmeres que van fragmentant la història fins deixar-nos escenes en prismes que ens permeten anar recopilant informació tal com l’autora desitja que passi.
Res queda a la improvisació, com és propi dels grans escriptors. Barceló pren les regnes de la història i no les deixa anar. D’aquesta manera, viatjar per Innsbruck, Madrid, Rabat, París, etc… no ens resulta estrany. L’ànima del món està en cada racó del planeta i així ho va reconstruint l’escriptora alacantina.