Club de Lectura de Ciència Ficció. No em deixis mai.
Aquest dilluns 14 de novembre ha tingut lloc la trobada del Club de Lectura de Ciència Ficció per comentar el llibre “No em deixis mai” de l’escriptor britànic Kazuo Ishiguro.
La trama…
No em deixis mai ens transporta a un passat distòpic, a un internat a Hailsham després de la Segona Guerra Mundial, on coneixerem Kathy, Tommy i Ruth i ens embarcarem en la història d’aquests tres personatges vistos a través dels ulls de Kathy.
Ja d’adulta recorre els camps d’Anglaterra amb el cotxe pels trasllats a què es veu obligada per la seva feina i recorda l’època en què l’amistat amb els seus amics era el més important. Recorda com a poc a poc van anar creixent i convertint-se en adults, deixant enrere les preocupacions pròpies d’adolescents per iniciar-se en les relacions sexuals i en el seu pas a la maduresa.
Tot plegat embarcat en un triangle d’amor i amistat que els acompanyarà fins que el destí que tenien marcat des del seu naixement es presenti davant seu. El futur que sempre havien conegut, però que havien acceptat amb resignació i del que prenen consciència massa tard.
Idees…
Kazuo Ishiguro confia en la intel·ligència del lector i no utilitza la narració de Kathy per donar una explicació detallada del que està passant. Ho fa mitjançant les converses i petits detalls que ens van revelant els secrets de Hailsham i dels seus interns.
Ens trobem així amb una novel·la que barreja la ciència-ficció i el relat d’iniciació juvenil amb el drama i la novel·la victoriana típicament britànica.
Però, quina és la nostra sensació com a lectors? La primera idea que sorgeix del grup és: perquè no s’escapen? No entenem que aquests nois es pleguin al seu destí sense lluitar, i sense cap indici d’emprendre una fugida. Però realment no fem nosaltres el mateix a les nostres vides?
Creiem que vivim en llibertat i moltes vegades vivim en gàbies d’or que ens imposa la societat on vivim. Ni tan sols sentim la necessitat d’aquesta fugida. Com els protagonistes d’aquesta història. Una altra de les idees que van sorgir era l’ètica, la moralitat,… seríem capaços d’actuar igual que aquesta societat? Al nostre món segueixen existint treballs d’esclaus que ens fa la roba que comprem en condicions miserables, nens que recullen les escombraries etc. I ho acceptem i seguim les nostres vides sense veure-ho ni voler veure-ho.
Conclusions…
Un llibre pertorbador que ens deixa aquest gust amarg de la soledat, la melangia pel temps passat i no aprofitat, aquesta sensació que tenim que viurem per sempre.
Un llibre que és dels que deixa empremta tota vegada que planteja molts interrogants, i que passarà el temps i tornarem a aquest llibre i les sensacions que ens ha transmès.
