Club de Lectura de Ciència Ficció. La Història Interminable

Club de Lectura de Ciència Ficció. La Història Interminable

La setmana passada va tenir lloc la darrera trobada d’aquesta temporada del Club de Lectura de Ciència Ficció. I es va parlar del llibre “La Història Interminable” de Michael Ende.

Aquest llibre recorda l’època en què llegíem sota les llençols, somiàvem allò que havíem llegit i jugàvem a les històries llegides.

L’Autor

Michael Ende va créixer a Alemanya nazi. El seu pare, Edgar Ende, un pintor surrealista que va ser prohibit com a «degenerat» el 1936. La seva naturalesa rebel i inconformista el va convertir enperseguit pel règim de Hitler. Després d’una infància marcada per anys de domini del Tercer Reich a Alemanya, Michael Ende va guanyar una beca per ingressar a l’escola d’art dramàtic

ende - Club de Lectura de Ciència Ficció. La Història Interminable

Durant uns anys va treballar com a actor, exercint petits papers a diverses províncies. Michael va començar a escriure des de molt jove i va conèixer la faula on va trobar la seva adequada forma expressiva, la literatura juvenil.

L’èxit li arriba amb Jim Botón i Lucas el maquinista (1962), una obra infantil de marcat tall fantàstic que aconsegueix una gran repercussió i un rebuig frontal de la crítica literària, ancorada al corrent realista que dominava a Alemanya des de la guerra.

Hi ha una frase de Michael Ende que defineix, sens dubte, el propòsit que sempre va buscar a fer literari: “Si les persones obliden que tenen un món interior, aleshores obliden els seus propis valors”

La Història Interminable

D’això ens parla a “La història interminable”, ens transmet la metàfora que sense creativitat i fantasia les persones esdevenim un buit intel·lectual, un no res absolut.

img - Club de Lectura de Ciència Ficció. La Història Interminable

Parlem d’aquesta sensació que a través d’un llibre se t’obren les fronteres, pots viatjar, mai no estàs sol, un llibre et dóna respostes a milers de preguntes.

És un llibre tan bo per a nens com adults, els nens gaudiran d’aquest món inventat i podran crear les seves pròpies històries. Els adults tornarem a aquest món de fantasia i podrem reflectir-nos al mirall de la veritat, i tornar a aquesta alegria i esperança que hi ha al llibre.

Al text Michael Ende també parla de l’assetjament a les escoles, de la marginació per l’aspecte físic, de la terrible càrrega de la depressió i els seus perills, de la necessitat de l’amor a la vida, de l’amor dels pares, de l’amor dels fills. No ens hem d’aturar davant la primera pedra, cal lluitar per les nostres fites, hem de trobar-nos nosaltres mateixos, i això és un viatge llarg etc.

Com sempre una gran reunió on es van plantejar aquests i molts altres temes i on tots vam poder somiar. Gaudir de la lectura i més enllà.

J. Walquer