Rumba Fest, Festival Itinerant de Rumba Catalana
El 21 de juny es celebra el Dia de la Música i nosaltres ho volem celebrar al ritme de la rumba catalana.
La jove Associació Professional d’Autors i Creadors de Rumba Catalana (APAC Rumba Catalana), nascuda el passat mes de febrer, posa en marxa el festival itinerant RumbaFest.
La primera sessió serà a Igualada el dijous 23 de juny. Es tracta del debut d’una iniciativa dissenyada per difondre la rumba i integrar-la a les programacions locals i festes majors de Catalunya, i que es concreta en una jornada de tallers, animació infantil i concerts nocturns Landy el Rumbero, Terratombats, 9Son i Sabor de Gràcia seran els protagonistes de la primera cita del RumbaFest, que ja té lligades visites a Sant Quirze del Vallès al setembre i a Mataró a l’octubre.
Més que un festival en sentit estricte, el RumbaFest és una proposta flexible i adaptable a les necessitats de cada municipi.
La cartera de grups amb què compten, per ara, està formada per 9Son, Sabor de Gràcia, Rumba Tres, Sherpah, Arrels de Gràcia, Landy el Rumbero, Muchacho y Los Sobrinos, Terratombats i Revolución. A cada cita del RumbaFest actuarà una selecció d’aquests grups, de la mateixa manera que els tallers de rumba catalana i les activitats infantils variaran en funció de les necessitats i petició de cada municipi.
El 25 de juliol de 2015 la rumba catalana va ser declarada Patrimoni Cultural i Música Popular i Tradicional de Catalunya i amb aquesta iniciativa també es vol impulsar que el gènere esdevingui Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
La Rumba Catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
L’origen de la rumba catalana no està del tot clar, però alguns creuen que aquest se situa al carrer de la Cera del barri de El Raval de Barcelona en plena dècada del 1940.
D’altres, situen el bressol de la rumba catalana a Lleida capital. El Parrano, el Marquès de Pota o el Beethoven són alguns dels noms destacats d’aquesta rumba lleidatana gitana a la qual es coneix com el garrotín. A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del tanguillo, pal del flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins.
Però serà la família González, de Gràcia, amb l’oncle Pollo, l’oncle Mero i sobretot, Antonio González El “Pescaílla”, qui donarà forma a una manera de fer que utilitza la base rítmica creada pel ventilador (la mà percuteix la caixa de la guitarra alhora que toca les cordes, el seu ritme furor i més distintiu) i el martell (tècnica d’execució amb el bongó).
Els anys ’70 van suposar el moment de més repercussió de la rumba, comercialment parlant, amb artistes com Gato Pérez. Poc després el gènere va entrar en decadencia i no va ser fins a l’aparició de Los Manolos i la seva vinculació a la Barcelona Olímpica que no va a tornar a posar-se de moda.
Aquest ‘boom’ engrescà formacions com Ai! Ai! Ai! o Sabor de Gràcia i van començar a aparèixer noves bandes arribades de llocs inèdits per a la rumba com La Garriga, Sabadell o Girona que feren despertar un nou interès entre el públic més jove al fusionar-la amb altres estils moderns.
Dusminguet, amb una amalgama de sons que van de la cúmbia a la rumba o la posterior banda de Joan Garriga anomenada La Troba Kung-Fú, obriren les portes a un nou moviment on triomfen grups com Gertrudis, Muchachito Bombo Infierno i, sobretot, Ojos de Brujo i Estopa.
Trobareu tots aquests grups a les Biblioteques de Vilanova: Rumbes
Us deixem amb un petit reportatge sobre la creació de l’Associació.
