RoboBee
No fa molt de temps que les abelles mel·líferes de diverses regions del món van patir una misteriosa plaga, coneguda com a síndrome de despoblament dels ruscs.
A partir de l’any 2009 es va plantejar entre una universitat de Estats Units i la de Harvard la possibilitat d’aconseguir que una població d’insectes mecànics pogués imitar no només la conducta de les abelles una a una, sinó el complex comportament col·lectiu que emergeix de la interacció entre milers d’elles.
Actualment, en el marc del projecte RoboBee, s’ha aconseguit crear les primeres ciberabelles i es comencen a desenvolupar mètodes per aconseguir que un elevat nombre cooperin, com en un rusc real.
Les abelles poden volar durant hores, el seu diminut cos es manté estable enfront a les ratxes de vent, aconsegueixen flors de forma més o menys ràpida i esquiven depredadors. En aquest projecte es busca principalment una aplicació en el món agrícola però l’objectiu del projecte abasta moltes tasques més.
Un exemple: Després d’un desastre natural, podrien alliberar unes mil abelles robòtiques, amb un pes total inferior a un quilogram, per tal de detectar sons, calor o el diòxid de carboni exhalat pels possibles supervivents.
Aquests insectes-robot no haurien de mesurar més d’uns pocs centímetres ni pesar més de mig gram.
Sense oblidar que en aquestes dimensions ha d’incorporar el sistema de vol, els components electrònics del cervell i la visió, a més de regular la interacció amb els altres membres de l’eixam.
Un dels principals reptes de fabricació resideix en el sistema de vol. El disseny imita l’anatomia d’un insecte volador, amb dos tipus de músculs artificials que s’encarreguen de propulsar i controlar el vol. Aquests es componen de materials piezoelèctrics que es contrauen quan s’aplica un alt voltatge entre les seves cares. De fet, el RoboBee mou les seves ales 120 vegades per segon, per tant davant la lent d’algunes càmeres es fan pràcticament invisibles.
Un problema resulta evident: com més espai d’emmagatzematge, major font d’alimentació i, per tant, més pes.
És ben cert que encara, malgrat els enormes avenços, quedá molt per fer. Però es considera molt probable que d’aquí pocs anys ja es puguin veure abelles robòtiques volant pels laboratoris, i en poc menys de deu anys el seu ús potser s’hagi generalitzat.
No cal oblidar l’afirmació de l’expert en robòtica Rodney Brooks a la fi del segle XX: “Si aconseguim que un gran nombre d’autòmats senzills treballin de manera conjunta, no haurem de preocupar-nos per errors individuals. L’única forma d’assegurar l’èxit dels exploradors robòtics és permetre que, de tant en tant, algun d’ells es desplomi”.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
