L’espasa i la llavor, Jordi Nogués
La novetat d’aquest mes de maig ens porta a Poblet, un dels tres monestirs de la ruta del Cister a Catalunya, juntament amb el de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges.
En aquesta novel·la de caire històric es relata la fundació del monestir de Santa Maria de Poblet. Ens situem a mitjans del s. XII, és l’any 1150, quan dotze monjos de l’abadia de Fontfreda creuen els Pirineus cap a la Catalunya Nova. Amb ells hi viatja el pare Esteve, un jove amb un cor i una ment inquiets, i en Gilabert, un cavaller desenganyat de la guerra on han perdut la vida els seus companys. Però l’arribada dels religosos del Cister a la zona provoca l’enfrontament amb els senyors que en tenien el poder absolut.
‘I no es tractava pas de la presència de Déu. Era l’ànima d’aquell arbre centenari que li acariciava la seva.
Aquella sensació l’incomodava; gairebé havia apagat el sentiment d’eufòria dels dies passats, tant quan va acabar els seus estudis com quan va ser ordenat sacerdot.
Allò gairebé era paganisme.
(…)
No, ell no es considerava pagà. Seguia les ensenyances de Déu amb la màxima rectitud. Amb l’excepció d’aquell vell àlber, que li transmetia una cosa difícil d’explicar a algú que fos molt més ortodox en la fe cristiana.
Però li faltava la presència de Déu. I això l’atemoria.’
Des del silenci i les intrigues de la vida al convents fins a l’existència dels camperols en granges, sempre atemorits pels atacs violents en unes terres encara insegures, dels tripijocs a la cort de Barcelona fins a les ferotges disputes familiars per fer-se amb el poder són les problemàtiques que es desenvolupen en una narració on els personatges històrics cobren vida amb força i determinació.
La novel·la està dividida en tres parts anomenades llibre: el llibre primer duu el títol de La llavor (1150-1152), ens situa en la troballa de l’ubicació; el llibre segon, L’espasa (1153-1157), ens relata les lluites que es produeixen amb els senyors de les terres i el llibre tercer, El fruit (1158-1177), on trobem el resultat.
A més hi ha un pròleg i un epíleg, en el qual es llegeix: ‘Així, el 1188 el pare Esteve, el més veterà de tots els monjos que hi havia al monestir en aquell moment -i l’únic que quedava dels que havien vingut inicialment des de Fontfreda-, va ser escollit abat per unanimitat.’
Jordi Nogués Aymerich, l’autor, és historiador i autor de la saga de fantasia històrica, Íroas, Hijos de los Dioses formada per:
El llibre a les biblioteques VNG.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
