Els diàlegs. Deures per a casa.

Deures per a casa:

1. Escriure cada dia una mica. Deu minuts seguits ja m’està bé, però si són diaris.

2. Passeu a estil directe aquest diàleg indirecte (recordeu posar-hi els guions):
“La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.”

3. Transformeu el següent diàleg, a l’inrevés:Escriure cada dia
“-On t’havies ficat?
-He hagut de fer unes gestions.
-Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?
-No.
-Es tracta de la feina… aquella?
-Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.
-Què vols dir?
-Que caldrà que toquem el dos d’aquest hotel; que marxem.
-Et busquen?
-Podria ser.”
4. Feu un text de màxim 10 línies utilitzant cadascun dels diàlegs presentats avui. Aquesta vegada, ben diferents l’un de l’altre.
5. I si encara teniu temps i no ho heu fet, visiteu les entrades anteriors del bloc d’escriptura creativa i deixeu els vostres comentaris.

Us espero. Ànims i bones lletres!!!

Els deures per a casa

*** IMPORTANT***:

Encara que la Biblioteca tanqui aquests dies, vosaltres podeu seguir escrivint al bloc, ja que a mida que entrin els responsables, aniran penjant els vostres comentaris, mantenint la data i hora en la qual ho vareu fer.

Taller virtual d’escriptura creativa per a adults
de la Biblioteca Joan Oliva i Milà.
Per Mercè Rey, estiu 2009.

sofeita