El director que mai va tenir un fracàs
El director William Wyler (1902-1981) era odiat per molts dels seus explotats actors, i també pels executius preocupats pel pressupost, a causa dels seus meticulosos mètodes de treball, que li van valer el sobrenom de Noventa-Tomas-Wayler. Tanmateix, molts dels actors que es queixaven de la seva tirania al plató van tenir després que donar-li les gràcies pels catorze Oscars que van guanyar interpretant els seus films. El mateix va rebre tres premis de l’Acadèmia sobre una xifra rècord de dotze nominacions, i també va ajudar els caps dels estudis a col·locar sobre les seves xemeneies uns quants Oscars més.
Durant la seva llarga i fructífera associació amb el productor independent Samuel Goldwyn, Wyler es va convertir en un director de projectes de prestigi, sovint adaptant obres de teatre dels dramaturgs més importants de la seva època. En un esforç per mantenir-se fidel a les peces que filmava, va ser pioner en l’ús de l’enfocament en profunditat, la qual cosa li permetia omplir els seus fotogrames de vida. L’impacte emocional era el nom del joc de Wyler i la seva col·laboradora més efectiva va ser Bette Davis, memorable en Jezabel, La carta i La lloba.
Wyler va aconseguir formidables assoliments en gèneres dispars, culminant amb la multioscarizada Ben Hur, després de la qual la seva carrera va iniciar el declivi. La reputació del cineasta va decaure en els anys seixanta com a resultat del que alguns crítics van veure com una actitud erràtica en l’elecció de temes i una creixent tendència a la pompositat.
Molt pocs directors a la història han fet tantes pel·lícules tan enormement respectades, plenes de decisius moments emocionals i de grans interpretacions com William Wyler.
El llibre Su obra, su época. William Wyler d’Ángel Comas està disponible com a novetat aquesta setmana a la biblioteca.
MÉS INFORMACIÓ. Filmografia de William Wyler a la biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
