Zygmunt Bauman

Amb la mort aquesta setmana del sociòleg i filòsof d’origen polac Zygmunt Bauman, a l’edat de 91 anys, s’apaga una de les veus més crítiques amb la societat contemporània, individualista i sense escrúpols d’avui en dia, que ell mateix va definir en una de les seves obres com La modernitat líquida. Una societat en que rés te solidesa, des de la família, el treball o el compromís de les pròpies persones amb la comunitat. Durant més de mig segle ha estat un dels més influents observadors de la realitat social i política, el flagell de la superficialitat dominant en el debat públic, retratant el desconcert del ciutadà d’avui en dia davant un món que no ofereix seguretats a què agafar-se.

A l’edat de 13 anys va fugir amb la seva família jueva de la invasió nazi de Polònia a l’any 1939 buscant refugi a l’antiga Unió Soviètica. Aquest fet va influir en els seus inicis a la doctrina marxista, però que amb el temps va anar modificant el seu pensament i després de la guerra va poder tornar a Varsòvia com a militant en el Partit Comunista.

Quan va acabar la seva carrera universitària, que compaginava amb el seu adoctrinament militar, per raons polítiques se li va vetar l’accés a una plaça regular de professor, però quan el seu mentor Julian Hochfeld va ser nomenat per la UNESCO a París, Bauman es va fer càrrec del seu lloc sense reconeixement oficial. A causa de les purgues provocades pel govern de Polònia en 1968, després d’una sèrie de protestes estudiantils i de col·lectius d’artistes contra la censura del règim, Bauman va renunciar al gener de 1968 al partit, i al març va ser obligat a renunciar a la seva nacionalitat i a emigrar del país.

L’obra de Bauman comprèn més de cinquanta llibres i més de cent assajos i mai ha arribat a renegar completament dels postulats marxistes. Les seves obres de finals dels vuitanta i principis dels noranta analitzen les relacions entre la modernitat, la burocràcia, la racionalitat imperant i l’exclusió social. Com a seguidor del pensament de Sigmund Freud, va concebre la modernitat europea com el producte d’una transacció entre la cessió de llibertats i la comoditat per gaudir d’un nivell de beneficis i de seguretat. En la seva obra més coneguda, Modernidad y holocausto, va afirmar que l’holocaust no s’ha de considerar com un fet aïllat en la història del poble jueu, sinó que s’hauria de veure com precursor dels intents de la modernitat de generar l’ordre imperant.

Zygmunt Bauman a la biblioteca

Les seves darreres obres van ser Estado de crisis i ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, a on va dirigir una mirada als perdedors d’una crisi que podria haver-se convertit en un nou escenari i no en una desfeta global. Per la seva banda, va publicar Extraños llamando a la puerta, a on fa un anàlisi de la crisi dels refugiats des de la comprensió de l’ansietat que genera a la població la sensació de tenir murs al seu voltant. Un refús a l’altre pel fet de ser diferent que ja havia viscut en forma d’antisemitisme en els seus anys de joventut a Varsòvia.

Hay que desligar el empleo de la supervivencia

Biblioteca Joan Oliva i Milà.