90 anys de ‘Metropolis’ de Fritz Lang
El 10 de gener de 1927 es presentava oficialment a Berlin l’odissea futurista de Fritz Lang, Metropolis, una pel·lícula moda considerada pionera de l’expressionisme alemany, un dels corrents cinematogràfics que més han influït a la història del cinema.
La pel·lícula va ser una autèntica superproducció, la més cara feta mai per la UFA, l’estudi cinematogràfic que va dominar el cinema alemany durant la República de Weimar i bona part de la Segona Guerra Mundial, amb un cost de sis milions dels antics marcs alemanys.
El realitzador alemany va imaginar la que seria la seva ciutat del futur quan va arribar a Nova York per mar, la nit del 4 d’octubre de 1924, i va veure el ‘skyline’ de la ciutat. Al maig del següent any començava la filmació del que el director va definir com “la història de la ciutat de l’any 2000, on els obrers viuen 10 pisos sota terra i l’amo de la ciutat viu a dalt: tot era molt simbòlic”.
La història futurista de Metropolis es desenvolupa l’any 2026, a una megalòpolis on els seus habitants privilegiats viuen en immenses torres, mentre que els pobres són obligats a treballar sota terra, sent encarregats del funcionament de la maquinària que manté les comoditats dels rics.
En aquest món totalitari sorgeix l’amor Maria i Freder, dos membres d’aquestes classes socials contradictòries, mentre al seu voltant els treballadors és rebel·len contra la classe opulenta. Per intentar aturar la revola de forma violenta, la classe dirigent demana a un científic que els ajudi creant un robot amb l’aparença de Maria perquè continuï provocant als treballadors, quan la verdadera Maria vol resoldre el conflicte de manera pacífica.
Els decorats, creats per Otto Hunte, Erich Kettelhut i Karl Vollbrecht, que ja havien col·laborat amb Lang en la creació escènica del sinistre món del Doctor Mabuse l’any 1922) barregen expressionisme, ‘art deco’, el toc exòtic del cabaret Yoshiwara, la influència del cristianisme en els mítings clandestins dels obrers o l’estil gòtic de la catedral.
El guió va ser escrit per Fritz Lang i la seva esposa Thea von Harbou, inspirant-se en una novel·la de 1926 de la mateixa Von Harbou.
Metròpolis és un de lοs pocs films considerats Memòria del Món per la Unesco (altres són els films documentals dels germans Lumière, Els oblidats, dirigida per Luis Buñuel de 1950 i El mag de Oz de Victor Fleming de 1939). Va ser el primer a posseir aquesta categoria, emparat en la vívida encarnació de tota la societat, i la profunditat del seu contingut humà i social.
Trobareu aquesta i altres obres de Fritz Lang i de cinema mut a les Biblioteques de Vilanova.
Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.
