Mario Vargas Llosa
Quan aquest any ningú esperava el reconeixement com altres vegades, quan ningú no li havia trucat per preguntar-li si esperava aconseguir el premi, quan qualsevol notícia era inesperada, llavors es va confirmar: Premi Nobel de Literatura 2010.
La trascendència d’aquest escriptor peruà per al món de les lletres finalment ha estat reconeguda per l’Acadèmia sueca que argumenta la seva decisió per la seva cartografia de les estructures del poder i les seves imatges de la resistència individual, la revolta i la derrota (en clara referència a la seva aventura política al Perú).
En la seva primera època Vargas Llosa lluita en la cerca incansable d’un estil propi, va lluitar per trencar els esquemes habituals de la novel·la i demostrar les seves habilitats com a escriptor. Aquí és on s’inicia i comencen a sorgir les seves faules com La guerra del fin del mundo, La casa verde, El paraíso en la otra esquina, fins el seu darrer llibre El sueño del celta.
Un dels mèrits que també s’atorga a Vargas Llosa és la motivació que marca la seva obra literària i els seus assaigs periodístics: la cerca d’aquells elements i característiques que provoquen la perversió i la maldat de les persones.
Fa uns anys, quan estava digerint la derrota a les eleccions al Perú, li van preguntar què li motivava a escriure i va respondre que ho feia per fugir de la pena. Llegir la seva obra és entendre aquesta resposta.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
