Audiollibres
La paraula parlada és la manera més antiga d’explicar històries. D’aquesta manera passaven de generació en generació com valuosa herència cultural dels més diversos grups humans. Possiblement, gran part de les tradicions i llegendes han tingut un inici semblant. Aquesta transmissió oral tenia l’inconvenient de que el narrador podia deformar el missatge en funció dels seus interessos. Problema que no existia en el llibre imprès.
Al llarg de la història del llibre, les innovacions tecnològiques han permès millorar la qualitat de conservació dels textos i l’accés a la informació. L’audiollibre, és a dir, la gravació de la lectura d’un llibre llegit en veu alta, en un principi va ser dissenyat per a persones cegues. Aviat aquesta nova manera de llegir va captar un públic molt més ampli, atrets per la comoditat de la reproducció de l’audio.
En l’audiollibre el sistema de lectura tradicional és modificat per la utilització del sentit de l’oïda abans que el de la vista, tradicionalment lligat a la impressió. Els avenços en la tecnologia, el desig de novetats i moltes altres qualitats com la facilitat de comprensió per als més petits, han contribuït al creixement extraordinari de l’audiollibre en els darrers anys.
Aquest tipus de lectura és ideal per:
Ha estat amb el desenvolupament de la societat multimèdia que s’ha incrementat l’ús de l’audiollibre, tot i que les gravaciones sonores no musicals són anteriors a l’aparició d’Internet. Curiosament, la primera idea teòrica la devem a la imaginació de l’autor francès Cyrano de Bergerac en la seva Història còmica dels Estats i imperis de la Lluna escrita l’any 1650:
“En obrir la caixa em vaig trobar amb un objecte de metall molt semblant als nostres rellotges, ple d’una infinitat de petits ressorts i maquinària imperceptible. Va resultar que era una mena de llibre que no té ni fulles ni caràcters, un llibre que, per aprendre, els ulls són inútils només calen orelles. Quan algú vol llegir engega, amb una gran quantitat de tot tipus de claus, aquesta màquina, després col·loca l’agulla en el capítol que vol escoltar, i llavors brollen, com de la boca d’un home o d’un instrument musical, tot de sons diferents i desiguals que volen ser l’expressió del llenguatge.
Quan vaig haver reflexionat sobre aquesta miraculosa invenció per fer llibres, no em va sorprendre veure que els joves d’aquest país posseïen més coneixements als setze o divuit anys que els homes amb de barbes argentades del nostre; perquè només saben parlar, ja no són mai sense lectura: a la cambra, passejant a la ciutat, viatjant a peu, o a cavall, poden portar a la butxaca, o penjats de la sella, una trentena d’aquests llibres ja que no tenen més que prémer un ressort per sentir-ne un capítol només, o bé diversos, si estan d’humor per escoltar tot un llibre: d’aquesta manera tenen al seu voltant tots els grans homes, vius i morts i de tots els segles que els instrueixen de viva veu”. (Capítol 7)
Una anècdota més moderna: en el transcurs de la precampanya electoral a la presidència dels Estats Units de 2008, la campanya de Barack Obama va difondre gratuïtament a Internet un audiollibre amb el missatge del seu candidat, The Audacity of Hope, escrit i explicat pel mateix Obama, el que va ajudar a la popularització tant del missatge com del format:
Si voleu gaudir d’aquest nou format, i comprovar les seves avantatges, a la Biblioteca en trobareu aquests títols:
• 7 cuentos de misterio. Pardo Bazán. E.
• A dos voces. Viglietti. D. y Benedetti, M.
• A todo amor, antología personal. González, A.
• Las amistades peligrosas. Laclos, P.
• Los amotinados de la Bounty. Verne, J.
• And then there were none. Christie, A.
• Antología personal. Rojas, G.
• Antología personal.Guillén, J.
• Antología poética.
• Azul. Darío, R.
• Bartleby, el escribiente. Melville, H.
• El capote. Gogol, N.
• La condena. Kafka, F.
• El contemplado mar, poema leído por el autor. Salinas, P.
• Los crímenes de la calle Morgue. Poe, E.A.
• El cuento más hermoso del mundo. Kipling, R.
• Cuentos para ti. Díaz, R.M.
• The da Vinci Code. Brown, D.
• El diablillo de la botella. Stevenson, R.L.
• Diálogo entre un sacerdote y un moribundo. Sade, D.
• Dotze dames i una reina. Rodoreda, M.
• El elixir de larga vida. Balzac, H.
• En la colonia penitenciaria Kafka, F.
• És quan dormo que hi veig clar. Foix, J.V.
• La España que te cuento.
• Frankenstein. Shelley, M.
• Harry Potter i la pedra filosofal. Rowling, J.K.
• Los hombres que están de más… y otros cuentos. Txékhov, A.
• Informe para una academia. Kafka, F.
• La isla de las voces. Stevenson, R.L.
• Joan Maragall. Maragall, J.
• Joan Salvat-Papasseit. Salvat-Papasseit, J.
• Joan Vinyoli. Vinyoli, J.
• Josefina la cantora o El Pueblo de los ratones. Kafka, F.
• El juego de los cuentos. Bucay, J.
• Los ladrones de cadáveres. Stevenson, R.L.
• Lluna, sal, sang, exili. Marçal, M.M.
• Maria Mercè Marçal. Marçal, M.M.
• Marta Pessarrodona. Pessarrodona, M.
• Un médico rural. Kafka, F.
• Més enllà dels preceptes. Foix, J.V.
• La metamorfosis. Kafka, F.
• Mi nombre es Nadie: el viaje más antiguo del mundo. Fibla, C.
• Las mil y una noches.
• No pesquis mai amb els ormeigs d’un altre. Foix, J.V.
• Núria Candela diu Brossa. Brossa, J.
• Oliver Twist. Dickens, C.
• Pere Gimferrer. Gimferrer, P.
• Platero y yo. Jiménez, J. R.
• Poema del santuari ecològic de Gallifa. Argenté, J.
• Poemas. García Montero, L.
• Poesía con los jóvenes. Benedetti, M.
• Primer romancero gitano. García Lorca, F.
• Relatos de encuentros y desencuentros.
• Rimas. Bécquer, G.A.
• Telón de boca. Goytisolo, J.
• La tempestad de nieve. Puskin, A.
• Tirant el Blanc. Martorell, J.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
