Inés y la alegría, d’Almudena Grandes

Almudena Grandes va néixer a Madrid el 1960 i després d’estudiar Geografia i Història a la Universitat Complutense d’aquesta ciutat, va començar a treballar escrivint textos per enciclopèdies.

L’any 1989 va publicar la seva primera novel·la Las edades de Lulú , obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Luna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes. D’aleshores ençà ha publicat una desena de llibres, la majoria dels quals han tingut una adaptació cinematogràfica.

L’any 2008 li van concedir el Premi de Novel·la Fundación José Manuel Lara i el Premi del Gremi de Llibreters de Madrid per la seva novel·la El corazón helado, un complex relat on plasma la vida de dues famílies espanyoles des de l’època de la postguerra civil fins als nostres dies.

Aquest mes de setembre acaba de publicar Inés y la alegría, la primera entrega de les sis previstes en una sèrie de novel·les que retratarà la història espanyola contemporània, des de la postguerra fins a la transició, sota el títol genèric d’Episodios de una guerra interminable.

Veieu el reportatge que ha realitzat la directora de cinema Azucena Rodríguez amb motiu de la publicació d’Inés y la alegria, on Almudena Grandes explica alguns dels esdeveniments històrics que van inspirar la història d’Inés:

Explica l’autora que seran sis novel·les independents, “amb un esperit comú” i que recorreran la postguerra i la dictadura de Franco des del 1939 fins 1964, quan el règim va celebrar els seus 25 anys. Les sis entregues compartiran alguns personatges i tindran també un epíleg que desembarca als protagonistes en la Transició, per “situar-los en el moment fundacional del present en què vivim”.

Admiradora profunda de Benito Pérez Galdós, Almudena Grandes pren com a referència una de les millors sèries de la narrativa espanyola, els Episodios nacionales. “La seva primera paraula no és fruit d’una elecció casual, sinó que ha estat per vincular els meus episodis, més enllà del temps i de les meves limitacions, als de Pérez Galdós, que per a mi és, com he declarat en moltes ocasions, l’altre gran novel·lista, després de Cervantes, de la literatura espanyola de tots els temps”, afirma.

La diferència entre els meus episodis i els de Pérez Galdós és que ell explica grans batalles i jo, reconstrueixo, des de la ficció, històries reals i heroiques, però molt més petites, perquè en el franquisme només hi va haver una gran batalla: resistir.

Inés i l’alegria explica la història de la invasió de la vall d’Aran, una operació militar desconeguda per la immensa majoria dels espanyols i que va tenir lloc entre el 19 i el 27 d’octubre de 1944, i està escrita des del punt de vista de els homes que van creuar els Pirineus i que, com diu l’autora, “es van jugar la vida sense saber per què, ni per a què, però disposats a entregar-la per la llibertat d’Espanya.

Una exemplar història d’amor, la d’Inés, dona de classe benestant que descobreix els atractius del socialisme i Galán, inesgotable militant de l’esquerra, ocupa al centre d’aquest panorama. Al seu voltant giren les peripècies d’un nodrit grup de exiliats. Aquestes trajectòries privades pivoten al voltant de la militància política dels republicans amb el que la novel·la adquireix dimensió pública. Ficció i realitat apareixen en un mateix pla al imbricar la vida d’éssers imaginaris i reals ben coneguts (Pasionaria o Carrillo).