Biblioviatges: Ontario

El francès Étienne Brûlé va ser el primer europeu a explorar la regió d’Ontario, la més poblada de Canadà i també la més gran després de Quebec. L’any 1613 va arribar a la marge sud del riu Ottaw. L’origen del seu nom deriva del llac del mateix nom, el llac Ontario, nom donat pels iroqueses, que significa “llac bell” o “aiguas brillants”.

El litoral d’Ontario té 3840 km. Aquesta xifra augmenta a 8452 km si comptem totes badies, estuaris i illes banyats pels Grans Llacs, que cobreixen prop de la meitat de la seva superfície. La província té més de 250000 llacs i més de 100000 km de rius.

• Les Planes de la Badia de Hudson que s’estenen al llarg del nord de la província i es caracteritzen pel seu terra rocós i pobre, gairebé impermeable.
• L’Escut Canadenc, abasta l’est d’Ontario, el sud de la badia de Hudson i el nord del llac Superior i del llac Huron, i que s’estén fins al centre-est de la província, amb un terreny accidentat, i amb presència de petits rierols i llacs i vastos boscos boreals.
• Les Planes dels Grans Llacs, al sud del llac Huron, a l’est del riu St Clair, al nord del llac Erie i al sud del Escut Canadenc. És la regió més habitada. A destacar és la presència de les Cascades del Niagara.
• Les Planes de Sant Llorenç, la menor de les quatre regions, al sud-est de l’Escut Canadenc i al nord del riu Sant Llorenç.

El 1841, La Canadà Baixa, avui Quebec, i la Canadà Alta, avui Ontario, es van unir per formar la Província de Canadà. El 1857, la Reina Victòria va designar la ciutat d’Ottawa com la Capital permanent del Canadà. 10 anys després la mateixa reina va presidir la proclamació de la Independència de Canadà a través de la British North America Act, començant així la història del Canadà com a nació independent i sobirana.

Ottawa és la capital del Canadà però també és una de les ciutats canadenques més boniques i més tranquil·les. Ottawa té de tot per a residents i visitants per igual: excel·lents museus, galeries d’art, el Centre Nacional de les Arts…

A la frontera entre els EUA i Canadà, en la confluència amb el llac Ontario, el Sant Llorenç és sembrat d’illes de totes mides, que s’estenen uns 80 km. L’arxipèlag s’anomena Mil Illes. En total hi ha 1865 illes, algunes de més de 100 quilòmetres quadrats àrea, mentre que altres són petits illots que hi ha aus marines migratòries. El nombre d’illes va ser determinat segons el criteri, indicant que qualsevol illa ha d’estar sobre el nivell de l’aigua durant els 365 dies de l’any, ha de contenir almenys un arbre o arbust i com com a mínim 1 metre quadrat.

Toronto, la capital de la província d’Ontario és la ciutat més gran i important del Canadà. La població de la ciutat és de 2,5 milions d’habitants, però l’àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures de Nord-Amèrica.

Toronto és famosa per la Torre CN, amb 553 m d’alçària. La ciutat es considera el centre de la cultura canadenca anglòfona i compta amb importants museus com el Real Museu d’Ontario .

A la frontera Estats Units-Canadà, es troben les cascades del Niagara, formades fa uns 12000 anys, i descobertes per Louis Hennepin el 1678. Les aigües han erosionat les roques toves i la pedra calcària de l’escarpament de Niagara, a una velocitat de 1 metre per any. Avui en dia, cauen a 11 km del seu punt d’origen! Comprenen tres salts d’aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglès Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d’Ontario; la cascada nord-americana o American Falls, a l’estat de Nova York; i la més petita, la cascada del Vel de Núvia o Bridal Veil Falls. Encara que no tenen una gran alçada són molt àmplies, i són les més voluminoses d’Amèrica del Nord, per passar per elles tota l’aigua dels Grans Llacs. El nom de Niagara deriva d’una paraula de la tribu índia iroquesa que significa “tro d’aigua”. A l’hivern, el gel petrificat en les caigudes són un espectacle sorprenent.

El Sistema de Parcs d’Ontario va començar la seva llarga història amb la creació de l’Algonquin Park el 1983. Avui compta amb més de 260 parcs. Encara que alguns no són operatius tots estan envoltats d’un impressionant paisatge i sorprenents vistes i una notable presència d’aus migratòries i altres animals: Sauble Falls, Rock Point, Bon Echo, Kap-Kig-Iwan, Llac Superior, Sleeping Giant, Darlington, Wasaga Beach…

Molts dels parcs són Patrimoni de la Humanitat, i cobreixen tot tipus de climes i vegetacions. La fauna i la flora són abundants i en molts dels parcs hi ha zones per acampar. Alguns són molt inhòspits i només per excursionistes.

En l’actualitat, hi ha dos grups d’idiomes aborígens a Ontario: l’algonquià, parlat per les tribus de l’Algonquin i ojibwa, i l’iroquès, parlat pels iroquesos. La cultura francesa segueix formant una part molt representativa d’Ontario. Les successives onades d’immigrants han continuat enriquint la cultura de la província i les seves ciutats són microcosmos del món en la seva vasta varietat ètnica. En l’actualitat, a Ontario hi ha més de 80 cultures.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.