Òscar 2014: Descifrando enigma

Títol original: The imitation game
Any de producció: 2014
Gènere: Drama/Thriller
Director: Morten Tyldum
Música: Alexandre Desplat
Adaptació de guió: Graham Moore
Fotografia: Oscar Faura
Muntatge: William Goldenberg
Intèrprets: Benedict Cumberbatch (Alan Turing), Keira Knightley (Joan), Matthew Goode (Hugh), Mark Strong (Stewart), Allen Leech (John), Charles Dance (Denniston) i Rory Kinnear (detectiu Robert)

8 nominacions

Millor pel·lícula
Millor director
Millor actor principal
Millor actriu secundària
Millor guió adaptat
Millor banda sonora
Millor muntatge
Millor disseny de producció

El que s’explica aquí no es va revelar fins molt després que hagués passat; de fet, a títol pòstum per al seu infeliç protagonista qui, malgrat uns mèrits que freguen el èpic va haver d’esperar més de mig segle perquè? li demanessin perdó per haver-li gairebé conduït al suïcidi. A l’hivern de 1952, les autoritats britàniques van entrar a la llar del matemàtic, analista i heroi de guerra Alan Turing (Benedict Cumberbatch), amb la intenció d’investigar la denúncia d’un robatori. Van acabar acusant-lo de indecència greu, un càrrec que li suposaria a una devastadora condemna per, el que en aquell temps es considerava una ofensa criminal, ser homosexual. Els oficials no tenien ni idea que en realitat estaven incriminant al pioner de la informàtica actual. Liderant a un heterogeni grup d’acadèmics, lingüistes, campions d’escacs i oficials d’intel·ligència, se’l coneix per haver desxifrat el codi de l’indestructible màquina Enigma dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

The Imitation Game aconsegueix mantenir una història que viatja al costat dels successos de la Segona Guerra Mundial, amb trets de documental però sense aprofundir-hi, meres pinzellades per mantenir localitzat l’espectador en la trama històrica, però sempre centrant-se en Turing , intentant discernir la persona després dels fets dels que és partícip. I ho fa també per mitjà de flashbacks a la joventut del protagonista, recolzada per una excel·lent interpretació d’Alex Lawther com el jove Turing dels seus anys d’estudiant, que ajuden a comprendre la figura del matemàtic. L’intèrpret anglès i el cineasta noruec han creat potser sense saber-ho un nou gènere cinematogràfic: el biopic paròdic.

A més de la parella protagonista la resta d’actors i actrius són cares menys coneguts però alguns sí que ho són com a secundaris. Poc més que això era Benedict Cumberbatch. Havia participat a Caballo de batalla (2011) de Steven Spielberg, o a Doce años de esclavitud de Steve McQueen (guanyadora de la millor pel·lícula l’any passat) i també, en la pel·lícula en què dóna vida a Julian Assange, com és El quinto poder (2013) de Bill Condon. Al Regne Unit és força més conegut després de protagonitzar al detectiu Sherlock Holmes en una sèrie televisiva homònima que es va estrenar a Catalunya a TV3. L’altre nominació és per a Keira Knightley com a millor actriu de repartiment, que tot fer una interpretació excel·lent, no pot deixar d’assumir el paper de la noia que ajuda a humanitzar el protagonista i aquest fet no aconsegueix que el seu personatge llueixi plenament. Aquest fet també succeeix amb altres actors com Charles Dance o Mark Strong que demostren un gran talent però es van enfrontar a personatges completament desaprofitats.

Cal destacar per finalitzar la meravellosa banda sonora, nominada a l’Òscar, del sempre encisador Alexandre Desplat, que ens regala una partitura trista i evocadora, però també a estones èpica que caldrà gaudir mentre s’assaboreix aquesta proposta cinematogràfica propera en la seva concepció a Una ment meravellosa de Ron Howard.

Los fallos garrafales del biotopic de Turing