El ball

El diumenge 28 de març, a les 7 de la tarda es presenta al Teatre Principal l’obra d’Irene Nemirowsky El ball, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i Centro Dramático Nacional.

L’obra està dirigida per Sergi Belbel, interpretada per Anna Lizaran, Xaro Campo, i amb coreografia de Sol Picó. La música original és d’Òscar Roig i l’escenografia de Max Glaenzel, amb la col·laboració d’Estel Cristià. El vestuari és de Mercè Paloma i la caracterització de Toni Santos.

L’autora

Irène Némirovsky (Kiev, 1903-Auschwitz, 1942) va rebre una educació exquisida, encara que va tenir una infància infeliç i solitària. Després de fugir de la revolució bolxevic, la seva família es va establir a París el 1919.

Des de molt jove va mostrar un talent excepcional. Amb 26 anys va escriure la seva primera novel·la David Golder, i un any després El ball, una petita joia literària que la consagraria com una de les escriptores de més prestigi de França. La Segona Guerra Mundial, però, marcaria tràgicament el seu destí: fou deportada a Auschwitz, on moriria igual que el seu marit, Michel Epstein.

L’obra

La família Kampf veu com per un cop de sort els seus ingressos augmenten de la nit al dia. Passen de viure de manera senzilla a la perillositat de l’opulència sobtada, tan pròpia dels nou-rics. El senyor i la senyora Kampf volen presentar-se en societat i decideixen organitzar un ball a casa seva. Antoinette, la filla de 14 anys, somia a ser-ne la protagonista. Un somni que ben aviat es veurà esquinçat, la mare ni s’ha plantejat cedir el protagonisme a la filla.

“Sàpigues, filla meva, que jo ara tot just començo a viure, jo, ¿sents? i no tinc la intenció de complicar-me tan aviat la vida amb una filla casadora… No sé què em reté d’estovar-te per fer-te canviar d’opinió -va continuar, en el mateix to, i va fer acció d’acostar-se a l’Antoinette.”

Antoinette no prepara la venjança intencionadament però li arriba una oportunitat que no desaprofita i l’executa de la manera que fa més mal. Com un ganivet ben afilat.

A la Biblioteca Joan Oliva hi trobareu aquests títols d’Irene Nemirovsky: