Camins de pedra. Teresa Duch
L’última sessió d’aquest curs té avui un clima especial, d’una banda perquè ens visita l’autora de Camins de pedra, Teresa Duch, que ha vingut expressament de Vimbodí per parlar-nos de la seva obra, i de l’altra perquè la directora de la Biblioteca Joan Oliva, Cristina Torremorell, ha volgut cloure aquest curs obsequiant-nos amb la seva presència i amb una coca commemorativa del moment, boníssima, per cert!
Comencem la sessió amb la presentació de la Teresa Duch, una autora formada a l’Escola de Lletres de Tarragona, dirigida per Xulio Trigo, i que ha creat una trilogia policial situada a la seva terra, Vimbodí, i també al monestir de Vallbona. També ens va presentar uns contes ambientats en la natura, Baltasana, il·lustrats per la seva mare, de noranta-un anys.
I comencem la roda amb el comentari de Camins de pedra, que els i les clubaires hem llegit amb molta facilitat per la seva agilitat narrativa i la manera com entrellaça els successius relats. En l’origen, l’autora va escriure un conte, Nòmades, narrat en primera persona per una pedra prehistòrica, de 14.000 anys. Aquesta pedra, que existeix realment i que es conserva com un tresor, va ser trobada en la finca familiar de la Teresa Duch. A partir d’aquest relat, en va anar fent més, sempre seguint la mirada de la pedra prehistòrica.
Camins de pedra, el llibre
Disculpada l’absència d’en Cèsar Verdejo, per motius familiars, que ens anima a seguir endavant amb el club, d’en Ramon Also, que és de viatge, i de la Carla Soler, que s’ha traslladat a viure a Barcelona, comencem la nostra roda habitual.
La Teresa Rodríguez diu que li han agradat molt aquests relats, tan plens de sensibilitat.
L’Anna Maria Montané també els ha trobat un recull que exalta la història i la cultura, a partir del llegat de la pedra de 14.000 anys.
A la Neus Solé, llicenciada en Història, li ha agradat aquest viatge per diferents etapes i llocs de la història de la humanitat, i en recordem alguns episodis: els ibers d’Ullastret, els àrabs de Tarraquna, els càtars de Montsegur, els sienesos del pal·li, on guanya la cursa un cavall sense genet i el camp d’extermini d’Auschwitz, on la dona del cap nazi cultiva roses per amagar la pudor de la mort.
La Carme Mayoral creu que és un llibre que es llegeix fàcilment, molt documentat.
La Susanna Soler creu que seria una bona lectura per al públic juvenil, ella que ha estat fins fa poc professora de Secundària.
També ho pensa en Josep Maria Olivar, qui destaca la descripció de la formació de la terra, i pregunta com es va poder arribar a datar la pedra de 14.000 anys. La Teresa Duch diu que ho fan a partir dels elements de l’entorn.
Teresa Duch, l’autora
Felicitem en Jaume Freire per haver guanyar un premi de Narrativa de l’Aula d’Extensió Universitària, amb un relat que comentarem properament. A ell també li ha agradat llegir aquestes històries on justament és l’home turmentat el que aconsegueix treure mes profit de les circumstàncies.
La Rosalia Gil comenta també aquest viatge per les diferents èpoques històriques, i destaca que en cada cas el tìtol del capítol és utilitzat després narrativament, la qual cosa correspon a una voluntat literària.
Finalment, ens acomiadem fent fotografies del grup a la Casa Olivella i degustant la nostra coca de La Crisàlide a la salut de l’amabilíssim equip de la Biblioteca, tant la Cristina Torremorell com l’Esther Bruna, que coordina la gestió dels Clubs i dels lots de llibres, i la Fanny Guinart, que s’ocupa d’editar els díptics, el punt de llibre i el resum de la sessió per al blog.
I no em sé estar d’anunciar que a mig juny surt la meva tercera novel·la policíaca, Codi 60 a la Pasífae, dins la nova col·lecció negra de l’Editorial Voliana.
Fins al setembre, seguirem llegint!
Maria Rosa Nogué Almirall, maig 2023
