El viento conoce mi nombre. Isabel Allende

La novetat d’aquest mes de juny és la darrera novel·la de la xilena Isabel Allende. El viento conoce mi nombre és el títol que duu aquesta nova història d’aquesta autora tan coneguda a nivell mundial.

Gentilesa de Llorens Llibres.

Els pares, algunes vegades, han de fer molts sacrificis pels fills, els quals sobreviuen a la violència sense deixar de somniar i amb un bri d’esperança que pot brillar en els moments més foscos per tal de canviar-ho tot.

Vuitanta anys separen les vides de dos nens. Per una banda, en Samuel, a Viena, l’any 1938, durant la Nit dels Vidres Trencats i per l’altra, Anita, a Arizona, l’any 2019. El tren és el mitjà que els serveix per a escapar de la bàrbarie, és el símbol de portar-los cap a la llibertat. Una llibertat que com a nens intenten trobar en qualsevol racó. Les seves mares tindran un paper importantíssim!

A continuació uns petits fragments del que podreu llegir. Amb el llenguatge i també amb el ritme que Isabel Allende té acostumats els seus lectors, us endinsareu dins d’una trama que no us deixarà gens indiferents. Els personatges estan molt ben treballats, cosa que permet tenir-ne una imatge molt clara del què els passa i perquè.

Aquest primer fragment

correspon al context de la Nit dels Vidres Trencats a Alemanya.

El terror invadió la noche. Rachel Adler tardó diez minutos en calcular la gravedad de lo que ocurría, porque tenía las cortinas cerradas y la estridencia de afuera le llegaba en sordina. Pensó que había vuelto la pandilla de muchachos que había visto antes. Para distraer a Samuel, le pidió que tocara algo, pero el niño parecía paralizado, como si presintiera la tragedia que ella todavía se negaba a admitir. De pronto algo se estrelló contra la ventana y el vidrio cayó al suelo en mil pedazos.

Fragment, capítol Los Adler, pàg. 28 i 29

En aquest segon fragment

s’ha canviat de continent i la situació se situa a Amèrica, als Estats Units.

-Tu cliente es Anita Díaz, de siete años -le explicó a Frank-. Fue separada de Marisol Díaz, su madre, a finales de octubre. Lleva ocho semanas en un refugio. A la madre se la llevaron a un centro de tención en Texas; en realidad es una prisión privada conocida por el maltrato y los abusos, una enorme instalación rodeada de alambrado de púas en un lugar aislado. Al poco tiempo fue trasladada de nuevo, aparentemente por un problema de salud, porque llegó aquí debilitada por un balazo que le dieron en su país y el arduo viaje, pero eso no es seguro. Se supone que después fue deportada.

Fragment, capítol Selena, pàg 121

Finalment, us proposem l’entrevista que li fan des de Penguin Chile,

La visió dels nens és essencial ja que el seu terror i el seu trauma és enorme. L’experiència d’en Samuel i d’Anita s’entrellaçarà quan l’home s’adona que està sol amb la seva indiferència i que l’única cosa que l’ha salvat és la música, però a les acaballes de la vida obre el seu cor i la seva casa i els esdeveniments canvien…

És, doncs, una novel·la de terror, sobre la immigració, però també d’amor i d’esperança.

Desitgem que també us agradi!